Educació

L'educació, un tema de prioritats

Fins no fa gaire, se’ns deia que havíem de fer més amb el mateixos recursos. O que, ara, amb la forta crisi que patim, hem de fer més amb menys. I se’ns continua exigint polítiques d’igualtat d’oportunitats, polítiques d’atenció a la diversitat... La combinació responsabilitat i recursos acostuma a estar mal resolta. Hem de tenir present, que sense els recursos adequats, l’oferta es deteriora i pot arribar a estigmatitzar-se.

Resulta també poc discutible, que no podem continuar amb el discurs demagògic d’exigir el mateix que teníem. Fer-ho, ens complauria molt ideològicament, però en el fons, tots som conscients que aportaria molt poc al debat. Es tracta de prioritzar. De saber on hem de continuar abocant els nostres esforços, o fins i tot incrementar-los, i on cal retirar-los.

Si realment compartim que l’educació és una qüestió estratègica, que és una palanca de futur, i que volem aconseguir una societat pròspera en un país competitiu econòmicament i cohesionat, necessitem majors i millors nivells formatius per al conjunt de la població. És en aquest context, que cal disposar d’una bona educació i entendre que l’èxit educatiu és un patrimoni de tothom.


Carles Martínez
President de la comissió sectorial d'Educació