Educació

El professor que volem, la República que volem

El Govern valencià, immers en una crisi de credibilitat per corrupció i per gestió ineficaç davant l’altíssim índex d’atur i de col·lapse econòmic i financer, no ha trobat millor boc expiatori que els treballadors públics. Amb la culpabilització de la víctima, el PP valencià presenta davant la societat serveis tan elementals com la RTVV i l’educació pública com a improductius i una despesa innecessària. Així, mata dos pardals d’un tret; en primer lloc, es desfà d’uns dels sectors que garanteix i consolida els drets per a la resta de la classe treballadora amb les seues conquestes laborals; i en segon lloc, executa el seus plans de privatització i mercantilització de la cosa pública.

La recent rebaremació d’interins imposada per la Conselleria d’Educació, obligarà aquest col·lectiu a presentar-se cada any a les oposicions per tal de garantir el seu lloc de treball. Aquesta proposta, precedida d’una campanya de desprestigi i difamació dels ensenyants públics, no és més que un intent de precaritzar i acomiadar el major nombre possible de professors qualificats i amb experiència. Els precedents en són evidents, més de 6.000 ensenyants acomiadats en els últims set anys, tot un ERO encobert. Cal recordar que el suposat interès per “actualitzar” els coneixements i qualificació professional dels professorat interí, curiosament no afecta al 35% del professorat pagat amb fons públics i contractat a dit sense cap mena de procés de selecció per part de l’administració, els professors de l’escola concertada. I, per descomptat el “peculiar” col·lectiu de professors de religió, completament blindat a les retallades.

Diuen els entesos que comptem amb el cos de professors i professores amb millor formació de la nostra història producte de les reformes educatives que encara que criticables i millorables – decidides des d’Espanya- han restituït al bé comú aquesta formació.

Així doncs, davant d’aquests atacs concrets als principals agents de la construcció d’una societat més justa, igualitària i lliure, els professors i professores, és inajornable plantejar-nos preguntes que fins ara havien quedat relegades. Com s’explicava a la campanya d’Esquerra, l’escola que volem és la República que volem. Quina projecte de societat volem? Quins professors i mestres volem per a aquest model? Com els seleccionem?

Són preguntes que només es poden respondre des del diàleg i amb l’aportació de tota la comunitat educativa, de tota la societat. I és evident que és inviable des d’intents d’encaix amb Espanya. Ens cal fer la política que col·loque el País Valencià, els Països Catalans, com a ple subjecte de drets i llibertats. Els nostres recursos han de ser invertits en la nostra escola, en la situació d’emergència social en que ens trobem és més necessari que mai.


Francesc Galiano
Secretari de Política Cultural i Educació
ERPV