Els temples de les muses al País Valencià
El País Valencià en termes absoluts i dades oficials, ocupa els primers llocs del rànquing en nombre de museus per província a l’Estat espanyol: València amb 81 museus és al 2n lloc, Alacant amb 71 al 5é i Castelló amb 42 al 9é. Però açò no és símptoma ni d’un un bon nivell cultural dels seus ciutadans ni d’una bona gestió per part de les autoritats competents.
A tall d’exemple, del malbaratament cultural que està patint el País Valencià, parlarem de la ciutat de València, referent cultural internacional als anys vuitanta, no sols pel model innovador d’empresa pública amb gestió autònoma de l’IVAM, sinó també pel cinema independent, el teatre i la dansa, artistes plàstics i dissenyadors del moment.
Tot açò s’ha anat esvaint amb una mala gestió on tècnics professionals han sigut apartats per gestors polítics com ara Consuelo Císcar, que compra fotografies al “presumpte” capo de la màfia xinesa, Gao Ping, per valor de 440.280€. Cap responsabilitat: l’avala l’argumentació de la consellera Català assegurant que “moltíssims museus internacionals disposen d’obres similars a les que l’IVAM va adquirir”.
A més d’aquestes despeses qüestionables, veiem com l’IVAM perd els 250.000€ adjudicats pel MEC per a 2012 a causa de l’incompliment dels objectius de dèficit, així com perillen els 162.500€ previstos per 2013: un 35% menys del pressupost. Ara bé, en compensació, o per màrqueting polític, l’espanyolitzador Wert s’ha compromés a desbloquejar els vora 700.000€ assignats en 2012 al Museu Sant Pius V; això sí, després d’haver perdut 4’5M€ en 2011 per lluites entre l’ajuntament de Rita Barberà i el Govern central.
Mentrestant i amb la intenció de fer millores en aquestos aspectes naix “CulturArts Generalitat”, hòlding integrat per les entitats culturals del Govern valencià. I (com no!) naix plena d’irregularitats, ja que sembla que en el fons el que amaga és la reducció de plantilles amb la neoliberal excusa d’“optimitzar recursos”.
Hem de tindre present que a banda del paper cultural i educatiu dels museus i teatres, és important l’impacte que tenen sobre l’economia si se’n fa una bona gestió. Per això, davant el caos organitzatiu i de gestió per part de les administracions i davant les retallades pressupostàries i la pujada de l’IVA, ens cal una planificació acurada de la cultura per promoure el nostre país i la nostra nació.
Aquesta planificació passa per:
Coordinar-se amb tots els sectors implicats.
Una programació coherent on cada centre d’art tinga el seu espai expositiu que el faça distintiu i significatiu, evitant-ne duplicitats.
Establir connexions amb tots els centres de la resta dels Països Catalans mitjançant una xarxa que considere el paper dels xicotets museus i teatres per dinamitzar les localitats.
Crear una llei de mecenatge per estimular al sector privat a invertir en cultura.
Fer menys exposicions o espectacles, però de més qualitat i durant més temps, al voltant dels quals augmenten les despeses en esdeveniments relacionats i paral·lels amb un alt contingut didàctic.
Potenciar la formació de tècnics i professionals especialitzats en el món de la cultura.
Crear les connexions necessàries entre museus i teatres tant amb els centres educatius com amb les famílies per fomentar la cultura de qualitat de forma quotidiana
L’objectiu seria, doncs, reinventar la ciutat, el País, reforçant la indústria cultural i l’esperit crític i creatiu tant d’artistes com de la ciutadania.
Raquel Gómez
Sectorial d’Ensenyament Gonçal Anaya
ERPV
A tall d’exemple, del malbaratament cultural que està patint el País Valencià, parlarem de la ciutat de València, referent cultural internacional als anys vuitanta, no sols pel model innovador d’empresa pública amb gestió autònoma de l’IVAM, sinó també pel cinema independent, el teatre i la dansa, artistes plàstics i dissenyadors del moment.
Tot açò s’ha anat esvaint amb una mala gestió on tècnics professionals han sigut apartats per gestors polítics com ara Consuelo Císcar, que compra fotografies al “presumpte” capo de la màfia xinesa, Gao Ping, per valor de 440.280€. Cap responsabilitat: l’avala l’argumentació de la consellera Català assegurant que “moltíssims museus internacionals disposen d’obres similars a les que l’IVAM va adquirir”.
A més d’aquestes despeses qüestionables, veiem com l’IVAM perd els 250.000€ adjudicats pel MEC per a 2012 a causa de l’incompliment dels objectius de dèficit, així com perillen els 162.500€ previstos per 2013: un 35% menys del pressupost. Ara bé, en compensació, o per màrqueting polític, l’espanyolitzador Wert s’ha compromés a desbloquejar els vora 700.000€ assignats en 2012 al Museu Sant Pius V; això sí, després d’haver perdut 4’5M€ en 2011 per lluites entre l’ajuntament de Rita Barberà i el Govern central.
Mentrestant i amb la intenció de fer millores en aquestos aspectes naix “CulturArts Generalitat”, hòlding integrat per les entitats culturals del Govern valencià. I (com no!) naix plena d’irregularitats, ja que sembla que en el fons el que amaga és la reducció de plantilles amb la neoliberal excusa d’“optimitzar recursos”.
Hem de tindre present que a banda del paper cultural i educatiu dels museus i teatres, és important l’impacte que tenen sobre l’economia si se’n fa una bona gestió. Per això, davant el caos organitzatiu i de gestió per part de les administracions i davant les retallades pressupostàries i la pujada de l’IVA, ens cal una planificació acurada de la cultura per promoure el nostre país i la nostra nació.
Aquesta planificació passa per:
Coordinar-se amb tots els sectors implicats.
Una programació coherent on cada centre d’art tinga el seu espai expositiu que el faça distintiu i significatiu, evitant-ne duplicitats.
Establir connexions amb tots els centres de la resta dels Països Catalans mitjançant una xarxa que considere el paper dels xicotets museus i teatres per dinamitzar les localitats.
Crear una llei de mecenatge per estimular al sector privat a invertir en cultura.
Fer menys exposicions o espectacles, però de més qualitat i durant més temps, al voltant dels quals augmenten les despeses en esdeveniments relacionats i paral·lels amb un alt contingut didàctic.
Potenciar la formació de tècnics i professionals especialitzats en el món de la cultura.
Crear les connexions necessàries entre museus i teatres tant amb els centres educatius com amb les famílies per fomentar la cultura de qualitat de forma quotidiana
L’objectiu seria, doncs, reinventar la ciutat, el País, reforçant la indústria cultural i l’esperit crític i creatiu tant d’artistes com de la ciutadania.
Raquel Gómez
Sectorial d’Ensenyament Gonçal Anaya
ERPV