La crisi econòmica existent fa que el Govern i, en especial els ajuntaments, augmentin els pressupostos en ajuts socials, sanitat i educació deixant de banda la Cultura que, com a quarta pota de l’estat del benestar, en realitat és un servei bàsic de cohesió social actuant com a motor econòmic a la nostra societat.

Aquesta identificació del sector cultural com a generador net d’ocupació laboral, ha estat l’argument per al seu reconeixement com un sector econòmic potencial. Amb aquesta línia, ens trobem amb unes polítiques cada vegada més definides de promoció de les indústries culturals i creatives. Cal emfatitzar la manera que la Cultura s’ha introduït en els diversos àmbits d’intervenció a escala local fins a fer-se imprescindible i inevitable.

La Cultura ha de fer grans esforços per demostrar la seva inclusió en les prioritats de la intervenció pública influint en el desenvolupament local, reforçant la identitat, contribuint a la integració de les minories, millorant la qualitat de vida, generant ocupació i posicionant la ciutat de cara a l’exterior.

Tot i així, els ajuntaments tenen una capacitat d’actuació limitada en els diferents àmbits de la cultura. D’una banda, la seva incidència és menor en els sectors culturalment més rellevants, com la indústria cultural, i major en els sectors menys rendibles, com les arts tradicionals i els serveis socioculturals. L’àmbit d’intervenció cultural pròpiament municipal és la difusió, però s’han de buscar fórmules per intervenir en les fases del procés cultural més desateses: la creació i la producció.


Mercè Rocas
Vocal de Coordinació Territorial i relacions Institucionals de la comissió sectorial de Cultura