Formació i qualificació professional, aposta de futur
L’actual model de Formació Professional a Catalunya està fortament condicionat pel model establert per l’Estat espanyol tant en les lleis educatives promulgades des de 1970 com en diferents regulacions establertes per l’administració laboral pel que fa a l’actualment denominada Formació Professional per a l’ocupació (Formació Ocupacional i Formació Contínua) i dificulta de forma considerable poder donar respostes diversificades a les necessitats tant de les persones que necessiten formar-se –regular la necessitat d’haver d’acreditar una formació per a treballar- com a les empreses que demanden treballadors qualificats –i la falta de regulació de la participació de l’empresa en la formació dels futurs treballadors-. S’ha consolidat una visió que separa la formació inicial, la ocupacional i la continuada en lloc d’entendre-la com un conjunt en constant procés evolutiu.
La gestió de la formació i la direcció estratègica han d’estar dins del Departament d’Ensenyament, atès que el mercat de treball valora gairebé únicament els certificats o títols que tenen, alhora, valor acadèmic i valor laboral. La formació inicial és la que pot donar reconeixement acadèmic a qualsevol tipus de formació (la formació continuada i l’ocupacional) i per tant poder capitalitzar aquesta formació com a part de la formació inicial amb independència que les anteriors estiguin o no reglades, és la única que disposa d’una estructura important (centres i professorat) al llarg de tot el territori que permet donar respostes localitzades i és la única possibilitat de tenir garanties de qualitat de la formació professionalitzadora en el seu conjunt degut a que aquesta està sotmesa a la inspecció educativa/formativa.
El model de finançament ha de concentrar en un mateix pressupost tots els fons que es destinen a accions de Formació Professional: els que actualment l’administració educativa ja destina a la Formació Professional inicial, els que es dediquen, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, a la formació de persones desocupades i aquells que el Consorci de Formació Contínua de Catalunya dedica a les persones ocupades. Així, tot i les fonts diverses de finançament –i de justificació de la despesa-, s’afavoreix una acció coordinada del sistema de Formació i Qualificació Professional.
L’oferta formativa s’ha de replantejar encara més cap a centres específics de formació professional, amb ofertes homogènies i de famílies afins, per disposar d’una FP competitiva i un millor aprofitament dels recursos. En relació a les empreses, els centres han d’esdevenir referents com a entitats formadores del sector i adaptar-se millor a les necessitats de l’entorn, amb desenvolupament de projectes i transferència tecnològica, amb convenis de col·laboració específics i incentius perquè es coresponsabilitzin del procés formatiu dels futurs treballadors.
La planificació de l’oferta formativa ha d’estar contextualitzada en el territori, per itineraris professionals que integri els actuals PQPI i cicles de grau mitjà amb la doble funció escolaritzadora i professionalitzadora -per garantir la formació fins als divuit anys-, els cicles de grau superior amb funció exclussivament professionalitzadora i la oferta de formació continuada, a demanda de les empreses i organitzacions empresarials, a partir d’unitats formatives incloses en els currículums dels cicles o d’altres necessitats, i fins i tot amb la elaboració de títols propis.
El centre docent ha de ser un suport a l’alumnat per la lluita contra l’atur, a partir de la flexibilització, la matricula parcial, l’oferta en zones de baixa densitat de població, l’oferta a distància, l’oferta semipresencial, l’oferta a demanda, el reconeixement de l’experiència laboral, i també un suport a les empreses per millorar el seu desenvolupament i competitivitat.
La formació dual, compatible i adaptada al nostre context empresarial, requereix reorganitzar del currículum per potenciar les hores de pràctiques a l’empresa i disposar de contractes específics de pràctiques per aprenents per tal que l’alumnat pugui seguir el seu procés formatiu des del centre i des de l’empresa de forma conjunta.
El professorat de Formació Professional, a més de les titulacions corresponents, ha d’haver treballat dins el sistema productiu al llarg d’un període significatiu en el camp professional on vol impartir docència. Els programes de formació continuada del professorat han d’estar planificats per l’institut de procedència en funció de les seves necessitats, i establir de forma obligatòria la necessitat de seguir programes de formació a les empreses del sector per actualitzar la seva formació. Els professionals amb prestigi reconegut dels diferents sectors laborals, ja sigui com a experts o com a professorat ordinari, han de poder impartir docència tant a la formació inicial com la continuada i a temps parcial.
Núria Pi i Martínez
Joan-Lluís Espinós i Espinós
Vocals de la comissió sectorial d'Educació
educacio@esquerra.org
La gestió de la formació i la direcció estratègica han d’estar dins del Departament d’Ensenyament, atès que el mercat de treball valora gairebé únicament els certificats o títols que tenen, alhora, valor acadèmic i valor laboral. La formació inicial és la que pot donar reconeixement acadèmic a qualsevol tipus de formació (la formació continuada i l’ocupacional) i per tant poder capitalitzar aquesta formació com a part de la formació inicial amb independència que les anteriors estiguin o no reglades, és la única que disposa d’una estructura important (centres i professorat) al llarg de tot el territori que permet donar respostes localitzades i és la única possibilitat de tenir garanties de qualitat de la formació professionalitzadora en el seu conjunt degut a que aquesta està sotmesa a la inspecció educativa/formativa.
El model de finançament ha de concentrar en un mateix pressupost tots els fons que es destinen a accions de Formació Professional: els que actualment l’administració educativa ja destina a la Formació Professional inicial, els que es dediquen, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, a la formació de persones desocupades i aquells que el Consorci de Formació Contínua de Catalunya dedica a les persones ocupades. Així, tot i les fonts diverses de finançament –i de justificació de la despesa-, s’afavoreix una acció coordinada del sistema de Formació i Qualificació Professional.
L’oferta formativa s’ha de replantejar encara més cap a centres específics de formació professional, amb ofertes homogènies i de famílies afins, per disposar d’una FP competitiva i un millor aprofitament dels recursos. En relació a les empreses, els centres han d’esdevenir referents com a entitats formadores del sector i adaptar-se millor a les necessitats de l’entorn, amb desenvolupament de projectes i transferència tecnològica, amb convenis de col·laboració específics i incentius perquè es coresponsabilitzin del procés formatiu dels futurs treballadors.
La planificació de l’oferta formativa ha d’estar contextualitzada en el territori, per itineraris professionals que integri els actuals PQPI i cicles de grau mitjà amb la doble funció escolaritzadora i professionalitzadora -per garantir la formació fins als divuit anys-, els cicles de grau superior amb funció exclussivament professionalitzadora i la oferta de formació continuada, a demanda de les empreses i organitzacions empresarials, a partir d’unitats formatives incloses en els currículums dels cicles o d’altres necessitats, i fins i tot amb la elaboració de títols propis.
El centre docent ha de ser un suport a l’alumnat per la lluita contra l’atur, a partir de la flexibilització, la matricula parcial, l’oferta en zones de baixa densitat de població, l’oferta a distància, l’oferta semipresencial, l’oferta a demanda, el reconeixement de l’experiència laboral, i també un suport a les empreses per millorar el seu desenvolupament i competitivitat.
La formació dual, compatible i adaptada al nostre context empresarial, requereix reorganitzar del currículum per potenciar les hores de pràctiques a l’empresa i disposar de contractes específics de pràctiques per aprenents per tal que l’alumnat pugui seguir el seu procés formatiu des del centre i des de l’empresa de forma conjunta.
El professorat de Formació Professional, a més de les titulacions corresponents, ha d’haver treballat dins el sistema productiu al llarg d’un període significatiu en el camp professional on vol impartir docència. Els programes de formació continuada del professorat han d’estar planificats per l’institut de procedència en funció de les seves necessitats, i establir de forma obligatòria la necessitat de seguir programes de formació a les empreses del sector per actualitzar la seva formació. Els professionals amb prestigi reconegut dels diferents sectors laborals, ja sigui com a experts o com a professorat ordinari, han de poder impartir docència tant a la formació inicial com la continuada i a temps parcial.
Núria Pi i Martínez
Joan-Lluís Espinós i Espinós
Vocals de la comissió sectorial d'Educació
educacio@esquerra.org