Memòria

La justícia argentina admet a tràmit la querella per l'afusellament de Companys

Per a mi ha estat un moment de gran emoció poder presentar (tot representant el mon municipal d’Osona), juntament amb el company Joan Tardà i la companya Blanca Arbell (Regidora de Canet de Mar), una querella al jutjat Federal nº 1, presidit per la Jutgessa Maria Romilda Servini de Cubria, en contra de l’estat espanyol, per crims contra la humanitat. Per l’assassinat del president Companys, 2 diputats (un d’ells president del Futbol Club Barcelona) i 47 alcaldes. Tots ells gent del poble, tots ells bons homes, tots ells d’ERC. Que hom no pensi que hem fet això per rancúnia, ho hem fet per justícia. La querella ha estat admesa a tràmit.

Vull aclarir que aquests assassinats, no són fruit d’un estat de guerra, ja que tots ells van ser executats amb posterioritat de la declaració oficial del fi de la guerra civil espanyola ( 1 d’abril de 1939). També vull remarcar el fet que Lluis Companys va ser el ciutadà afusellat de més alt rang institucional elegit democràticament fins aquell moment. El polític Hindú, Sri Pandit Jawaharlal Nehru, referint-se a la mort de Lluís Companys va manifestar que “és un dels crims més monstruosos que registra la historia de la humanitat”.

És remarcable que a dia d’avui, l’estat espanyol encara no ha anul·lat les sentències dels consells de guerra franquistes. Imagineu-vos que els alemanys, encara no s’haguessin pronunciat en contra del tercer Reich, ni haguessin condemnat els crims realitzats pel nazisme.

El viatge a l’Argentina ha donat molt de si, no només hem anat a presentar la querella, hem anat a explicar la actual situació a Catalunya. Hem estat rebuts per polítics, entrevistats pels mitjans de comunicació més importants d’aquell país, ràdio, premsa, etc.

Hem pogut compartir grans moments amb alguns casals catalans d’Argentina; quina gran tasca que estan realitzant. Hem fet pedagogia del perquè del fort sentiment Independentista que està arrelant a Catalunya. Hem explicat que nosaltres no som “nacionalistes”, si no independentistes. Els hi hem dit, que el que anhelem no és una altra cosa que el que ells van aconseguir fa 203 anys.

Finalment voldria comentar que per a mi, va ser molt important i emotiu poder conèixer a la Nora Cortiñas, i compartir amb ella unes voltes a la “Plaza de Mayo”. Nora és una de les fundadores de les “Madres de la Plaza de Mayo”. En un moment, mentre caminàvem, vaig veure que la Blanca molt emocionada tenia els ulls vidriosos, em va dir: “Saps una cosa Toni?, ploro per la meva mare i la meva àvia, elles no varen poder manifestar-se mai”.

Antoni Bou
Regidor d'ERC de Muntanyola