Formació Professional, tenim marge de millora
El futur de la formació professional es troba en desenvolupar un sistema integrat, potenciar la coparticipació escola-empresa (amb convenis de coparticipació en la formació) i bastir un plantejament curricular obert i flexible.
La integració dels actuals tres subsistemes (formació professional inicial, ocupacional i continuada) s’ha de fonamentar en la formació polivalent en cadascun d’ells, la transferència tecnològica, la orientació i acreditació de competències.
És absurd que es continuï fent formació ocupacional que no permeti obtenir un certificat de professionalitat, i que pugui ser també capitalitzable per una part d’un títol de formació professional inicial. Sense menystenir el fet positiu de l’aprenentatge, és evident la frustració que pateix una persona que hi destina una part del seu temps i després, quan vol obtenir una certificació o títol, es troba que no se li pot considerar.
És absurd que la immensa majoria de formació continuada feta amb els diners que es retenen de les nòmines no sigui tampoc capitalitzable, ni per una part d’un certificat de professionalitat ni per una part d’un títol.
És absurd que no hi hagi criteris específics d’admissió a la formació professional inicial per a les persones que han acreditat unitats de competència per experiència laboral, tenen certificats de professionalitat (o una part dels mateixos), se’ls ha reconegut parts d’un cicle formatiu per experiència o altra formació, etc. Més quan aquestes persones només necessiten cursar en molts casos una petita part dels estudis per a obtenir el títol.
És absurd que la planificació de la oferta de formació es faci atenent a la demanda de preinscripció i no a la demanda laboral de persones titulades o certificades en aquell àmbit professional. I que els criteris de planificació no siguin els mateixos per a tots els centres sostinguts amb fons públics.
És absurd que en una zona geogràfica petita hi hagi instal·lacions duplicades i totes elles ocupades només unes hores a la setmana, pel fet que històricament s’ha planificat permetent repeticions en centres molt propers, sense que la demanda ho justifiqui.
I tantes coses que podrem fer per millorar la nostra formació professional!
Aviat, en la República Catalana.
Núria Pi
Secretària de la comissió sectorial d'Educació
educacio@esquerra.org
La integració dels actuals tres subsistemes (formació professional inicial, ocupacional i continuada) s’ha de fonamentar en la formació polivalent en cadascun d’ells, la transferència tecnològica, la orientació i acreditació de competències.
És absurd que es continuï fent formació ocupacional que no permeti obtenir un certificat de professionalitat, i que pugui ser també capitalitzable per una part d’un títol de formació professional inicial. Sense menystenir el fet positiu de l’aprenentatge, és evident la frustració que pateix una persona que hi destina una part del seu temps i després, quan vol obtenir una certificació o títol, es troba que no se li pot considerar.
És absurd que la immensa majoria de formació continuada feta amb els diners que es retenen de les nòmines no sigui tampoc capitalitzable, ni per una part d’un certificat de professionalitat ni per una part d’un títol.
És absurd que no hi hagi criteris específics d’admissió a la formació professional inicial per a les persones que han acreditat unitats de competència per experiència laboral, tenen certificats de professionalitat (o una part dels mateixos), se’ls ha reconegut parts d’un cicle formatiu per experiència o altra formació, etc. Més quan aquestes persones només necessiten cursar en molts casos una petita part dels estudis per a obtenir el títol.
És absurd que la planificació de la oferta de formació es faci atenent a la demanda de preinscripció i no a la demanda laboral de persones titulades o certificades en aquell àmbit professional. I que els criteris de planificació no siguin els mateixos per a tots els centres sostinguts amb fons públics.
És absurd que en una zona geogràfica petita hi hagi instal·lacions duplicades i totes elles ocupades només unes hores a la setmana, pel fet que històricament s’ha planificat permetent repeticions en centres molt propers, sense que la demanda ho justifiqui.
I tantes coses que podrem fer per millorar la nostra formació professional!
Aviat, en la República Catalana.
Núria Pi
Secretària de la comissió sectorial d'Educació
educacio@esquerra.org