Política Lingüística

Mejor unidos?

Naturalment, qui pot negar que la unió i la solidaritat social és el fonament del bé comú? Aquesta és la consigna que l'espanyolisme utilitza com un mantra inqüestionable, un veritat sagrada que no necessita cap explicació.

En una perversa pirueta l'espanyolisme difon com a unió el que és un intent de subordinació, termes que no són sinònims, de la mateixa manera que la igualtat tampoc no és uniformitat ni homogeneïtat. Ja sabeu què deia el filòsof, un mot és el seu ús. Veiem com s'exemplifica aquesta lletania de la "unión".

Amb l'anunci del tancament de RTVV per part del PP només hi haurà al País Valencià un espai comú de telecomunicacions...en castellà. La possible existència d'un espai telecomunicatiu comú en català, reconegut formalment per l'estat espanyol ja que és signant de la carta europea de les llengües regionals i minoritàries, queda "unitàriament" estroncada. És un via ràpida a la fragmentació i en conseqüència la substitució lingüística. En una societat moderna, complexa i avançada, a la qual volem pertànyer, no disposar de mitjans de comunicació en la llengua pròpia és una condemna a la desaparició del principal factor de cohesió social i en conseqüència a l'assimilació.

Segon cas d'"unitat". Amb la LOMCE l’estat espanyol s’atribueix la potestat d’establir tot el currículum d'assignatures troncals i específiques, és a dir, el 100%. Només deixa a les autonomies la decisió sobre la llengua pròpia i una altra matèria a determinar. Sembla evident que aquesta llei és un instrument per a imposar una visió del món centralista a l’alumnat.

Un altra mostra , com denuncia el company J. Tardà, és la pujada en un 27% la partida de l’Instituto Cervantes mentre es redueix en 68.000 euros la minsa partida destinada a l’Institut d’Estudis Catalans. En contrast, Escola Valenciana que no rep ni un gallet de les institucions de l'aparell administratiu espanyol, sostingut també amb diners dels valencians, sí que ha catalitzat una accció d'unitat i solidaritat en reunir 60.000 € per a la promoció del valencià amb el mecenatge dels valencians i valencianes.

Aquests són tres recents exemples sociolingüístics i culturals - històricament n'hi ha molts més-de què és la unitat espanyola: assimilació. Diuen els sociolingüistes que la situació de la llengua pròpia d'un país és el millor indicador de la salut i sostenibilitat de l'economia, medi ambient i serveis públics d'aquest país.

Doncs bé, sembla que per a la constitució espanyola que ampara aquestes decisions els valencians i valencianes no som subjectes plens de dret. Norma que cal recordar no ha estat votada per la majoria dels ciutadans valencians actuals.Des de fa unes dècades s'obri camí en el dret internaconal el dret a decidir com a principi radicalment democratic que ve a ser com explica el company Joan Vea, senzillament que totes les decisicions que afecten els valencians, les hem de prendre els valencians., com qualsevol poble lliure entre els lliures i per descomptat ens federarem amb qui considerem en condicions d'igualtat.

Paco Galiano
ERPV