Crònica d'una jornada: Models lingüístics a Europa i al món
Un dels debats que ha suscitat interès en el model de construcció de la futura República Catalana ha estat el de l’oficialitat de les llengües del nou estat. Precisament per això, la celebració d’una jornada de treball sobre els models lingüístics existents a Europa i al Món és molt oportuna per a dilucidar quin és el millor model pel que puguem apostar tenint en compte la singularitat de Catalunya, on les llengües pròpies del territori com el català i l’occità coexisteixen amb el castellà, l’anglès i moltes altres llengües provinents de la immigració. El repte doncs és veure com i de quina manera el català esdevé llengua de comunicació i cohesió en una societat plurilingüe com la nostra i veure com podem aprofitar l'oportunitat de disposar d'aquesta riquesa lingüística en un món cada vegada més globalitzat i interconnectat.
L’Oriol Torras, president de la comissió sectorial de Política Lingüística d’Esquerra Republicana, presenta la jornada anunciant la pretensió de posar en connexió el món acadèmic amb el polític en aquesta qüestió amb l’ànim d’apropar-se a una realitat de països que ens és comuna, el multilingüisme, des de diferents àmbits i saber quines solucions s’han trobat per resoldre-ho.
La primera en tractar el tema és la Teresa Vallverdú, diputada d’Esquerra al Parlament de Catalunya. Anant cara a barraca, posa damunt la taula la qüestió que ha suscitat més discussió, l’estatus de la llengua castellana en la futura República Catalana, tal com va expressar el president d’Esquerra Republicana, l’Oriol Junqueras, en declaracions a la premsa quan defensava que hi hagués una cooficialitat entre el català i castellà perque considerava que els ciutadans del nou estat independent havien de mantenir els mateixos drets lingüístics que ara ja tenen, especialment referint-se a la població castellanoparlant, bo i entenent que el català esdevindria la llengua pròpia del país i vehicular de l’ensenyament, com fins ara. Davant dels dubtes, argumentava, el fet de tenir un estat a favor afavoriria el desenvolupament de les llengües pròpies i que les dificultats que actualment té el català en el marc de l’estat espanyol no hi serien. Tot i així, això també té els seus riscos. Com bé assenyala la Teresa, des de la socio-lingüística es considera que quan hi ha dues llengües en contacte sempre es genera un conflicte en el que s’acostuma acabar imposant la llengua més forta per sobre de les altres. Si donem això per bo, el català acabaria perdent en detriment del castellà, com a succeït en el cas irlandès en que, malgrat disposar d’un estat propi, el gaèlic ha acabat sent minoritari respecte l’anglès. En aquesta tessitura, semblaria que el català i l’occità haurien de ser les úniques llengües oficials de la Catalunya independent i dotar el castellà de drets lingüístics. Una altra de les solucions intermitges seria l’oficialitat asimètrica, amb estatus diferents, en que el català i l’occità serien llengua nacional i prioritària i altres, com el castellà i l’anglès que serien de rang inferior. Aquesta és la qüestió a debatre, veure’n els avantatges dels diferents models lingüístics al món, si són exportables i si es podrien aplicar a la República Catalana.
Podeu llegir la crònica complerta de la jornada en el següent enllaç:
http://www.esquerra.cat/documents/cronica_2013-12-12_models-linguistics_def.pdf
Francesc Sànchez
Tècnic de polítiques sectorials
L’Oriol Torras, president de la comissió sectorial de Política Lingüística d’Esquerra Republicana, presenta la jornada anunciant la pretensió de posar en connexió el món acadèmic amb el polític en aquesta qüestió amb l’ànim d’apropar-se a una realitat de països que ens és comuna, el multilingüisme, des de diferents àmbits i saber quines solucions s’han trobat per resoldre-ho.
La primera en tractar el tema és la Teresa Vallverdú, diputada d’Esquerra al Parlament de Catalunya. Anant cara a barraca, posa damunt la taula la qüestió que ha suscitat més discussió, l’estatus de la llengua castellana en la futura República Catalana, tal com va expressar el president d’Esquerra Republicana, l’Oriol Junqueras, en declaracions a la premsa quan defensava que hi hagués una cooficialitat entre el català i castellà perque considerava que els ciutadans del nou estat independent havien de mantenir els mateixos drets lingüístics que ara ja tenen, especialment referint-se a la població castellanoparlant, bo i entenent que el català esdevindria la llengua pròpia del país i vehicular de l’ensenyament, com fins ara. Davant dels dubtes, argumentava, el fet de tenir un estat a favor afavoriria el desenvolupament de les llengües pròpies i que les dificultats que actualment té el català en el marc de l’estat espanyol no hi serien. Tot i així, això també té els seus riscos. Com bé assenyala la Teresa, des de la socio-lingüística es considera que quan hi ha dues llengües en contacte sempre es genera un conflicte en el que s’acostuma acabar imposant la llengua més forta per sobre de les altres. Si donem això per bo, el català acabaria perdent en detriment del castellà, com a succeït en el cas irlandès en que, malgrat disposar d’un estat propi, el gaèlic ha acabat sent minoritari respecte l’anglès. En aquesta tessitura, semblaria que el català i l’occità haurien de ser les úniques llengües oficials de la Catalunya independent i dotar el castellà de drets lingüístics. Una altra de les solucions intermitges seria l’oficialitat asimètrica, amb estatus diferents, en que el català i l’occità serien llengua nacional i prioritària i altres, com el castellà i l’anglès que serien de rang inferior. Aquesta és la qüestió a debatre, veure’n els avantatges dels diferents models lingüístics al món, si són exportables i si es podrien aplicar a la República Catalana.
Podeu llegir la crònica complerta de la jornada en el següent enllaç:
http://www.esquerra.cat/documents/cronica_2013-12-12_models-linguistics_def.pdf
Francesc Sànchez
Tècnic de polítiques sectorials