Educació

L'escolarització en català a la Catalunya Nord, una qüestió de sort!

No és nou, a la Catalunya Nord, l'interès de les famílies de poder oferir als seus mainatges una escolarització en català. De tots és sabut l'augment de la demanda que tenen les escoles immersives, siguin associatives com La Bressola, o públiques com Arrels, incapaces moltes vegades de poder acollir a tots aquells nins i nines que els seus pares i mares voldrien inscriure. I la mateixa situació es viu també en les fileres bilingües de l'éducation Nationale, fileres que, en no haver-ni en cada municipi, ja deixa a l'atzar la possibilitat d'escolaritzar en català aquests alumnes, en funció del seu lloc de residència.

Ara, però, es va un pas més enllà en la discriminació d'aquests alumnes. Ja no depèn únicament del teu lloc de residència el poder escolaritzar la mainada en català en una línia bilingüe: a partir d'ara també hi juga la sort. Aquest és el cas de l'escola d'Elna, on davant l'impossibilitat de donar una resposta afirmativa a totes les famílies que desitgen escolaritzar els nins en català per la manca de places que ofereix la Inspecció d'acadèmia, es fa un sorteig per decidir quins alumnes tindran la sort de poder ser escolaritzats en català.

Vergonya per una República que es vanta de portar en la seua divisa el mot “igualtat” i que discrimina els infants en funció del seu lloc de residència o de la sort en un sorteig.

Vergonya per uns governs que diuen voler protegir les llengües regionals i afavorir-ne el seu ensenyament, però que no posen en plaça els mecanismes necessaris per a fer-ho efectiu.

L'ensenyament en català no és pas més car que en francès. Es tracta únicament de tenir una voluntat política que atengui les demandes de la gent. Tot senzillament, per respecte a un principi tan republicà com ho és la igualtat de drets de tots els ciutadans.


Joan Ridaura
Esquerra Republicana - Catalunya Nord