Les llengües a la UE no són un problema, són la solució
La gent d’Esquerra Republicana venim d’una tradició política en la qual la llengua sempre ha sigut un problema. Dins d’aquesta tradició, sempre hem hagut de defensar la nostra llengua de perills que venien de fora. És per això que estem molt acostumats a imaginar les polítiques sobre llengua des del punt de vista defensiu. És una inèrcia que ens costarà molt de superar.
De totes maneres, també tenim molt clar que a la UE, per norma general, les llengües no són un problema. Si bé no podem dir que des d’Europa ens hagin ajudat gaire amb la nostra lluita per la supervivència del català i de l’occità, tampoc es pot dir que ens hi hagin anat en contra. O dit d’una altra manera: el nostre problema amb les llengües no és amb la UE, sinó amb Espanya i amb França. Si nosaltres haguéssim estat capaços d’arreglar els nostres assumptes amb aquests estats, el català ja seria una llengua oficial a Europa, des de fa anys. I l’occità tres quartes parts del mateix. O dit encara d’una altra manera: atès que són els estats els qui determinen els estatus jurídics de les llengües de la unió, i atès que l'experiència acumulada ens demostra que els estats espanyol i francès han renunciat de facto a representar els interessos lingüístics dels parlants de català i occità, veiem com la creació d'un nou estat català al si de la UE pot resultar ser l'única garantia que aquestes llengües aconsegueixin tenir el reconeixement que mereixen dins l’estructura política d’Europa.
És per això que les nostres propostes sobre llengua de cara a les eleccions europees de diumenge que ve segueixen ja una lògica d’una Catalunya Estat, que pugui defensar els interessos dels parlants de català i occità a Europa, visquin dins o fora de les fronteres d’aquest nostre futur país, i intentant superar la política de l’oprimit, procurant ser creatius i positius.
És en aquest sentit que creiem que el català i l’occità han de ser oficials a la UE, és clar que sí. Però també proposem traslladar al Parlament Europeu un informe global sobre les agressions lingüístiques que pateixen els catalanoparlants arreu dels Països Catalans. Amb això, no es tracta només de queixar-nos, sinó sobretot de visualitzar-nos. També proposem defensar el model educatiu català com a exemple d’integració davant les institucions europees, com a resposta als atacs que rep per part dels estats espanyol i francès, i com a exemple de bones pràctiques en el tractament de la diversitat lingüística. Finalment, creiem que cal promoure, des de la UE, el respecte als drets lingüístics dels consumidors per part de les empreses, a través del desenvolupament d’una norma de qualitat en la gestió lingüística empresarial; i cal promoure, també, una nova Carta de les Llengües a Europa per tal de superar l’estigma de les ‘llengües minoritàries’, i que permeti orientar els valors del multilingüisme i la diversitat lingüística cap a polítiques concretes.
En definitiva, hem de promoure un canvi de model perquè les llengües, que tal i com hem dit no són un problema a Europa, passin a ser, a més, una solució.
Oriol Torras
President de la comissió sectorial de Política Lingüística
De totes maneres, també tenim molt clar que a la UE, per norma general, les llengües no són un problema. Si bé no podem dir que des d’Europa ens hagin ajudat gaire amb la nostra lluita per la supervivència del català i de l’occità, tampoc es pot dir que ens hi hagin anat en contra. O dit d’una altra manera: el nostre problema amb les llengües no és amb la UE, sinó amb Espanya i amb França. Si nosaltres haguéssim estat capaços d’arreglar els nostres assumptes amb aquests estats, el català ja seria una llengua oficial a Europa, des de fa anys. I l’occità tres quartes parts del mateix. O dit encara d’una altra manera: atès que són els estats els qui determinen els estatus jurídics de les llengües de la unió, i atès que l'experiència acumulada ens demostra que els estats espanyol i francès han renunciat de facto a representar els interessos lingüístics dels parlants de català i occità, veiem com la creació d'un nou estat català al si de la UE pot resultar ser l'única garantia que aquestes llengües aconsegueixin tenir el reconeixement que mereixen dins l’estructura política d’Europa.
És per això que les nostres propostes sobre llengua de cara a les eleccions europees de diumenge que ve segueixen ja una lògica d’una Catalunya Estat, que pugui defensar els interessos dels parlants de català i occità a Europa, visquin dins o fora de les fronteres d’aquest nostre futur país, i intentant superar la política de l’oprimit, procurant ser creatius i positius.
És en aquest sentit que creiem que el català i l’occità han de ser oficials a la UE, és clar que sí. Però també proposem traslladar al Parlament Europeu un informe global sobre les agressions lingüístiques que pateixen els catalanoparlants arreu dels Països Catalans. Amb això, no es tracta només de queixar-nos, sinó sobretot de visualitzar-nos. També proposem defensar el model educatiu català com a exemple d’integració davant les institucions europees, com a resposta als atacs que rep per part dels estats espanyol i francès, i com a exemple de bones pràctiques en el tractament de la diversitat lingüística. Finalment, creiem que cal promoure, des de la UE, el respecte als drets lingüístics dels consumidors per part de les empreses, a través del desenvolupament d’una norma de qualitat en la gestió lingüística empresarial; i cal promoure, també, una nova Carta de les Llengües a Europa per tal de superar l’estigma de les ‘llengües minoritàries’, i que permeti orientar els valors del multilingüisme i la diversitat lingüística cap a polítiques concretes.
En definitiva, hem de promoure un canvi de model perquè les llengües, que tal i com hem dit no són un problema a Europa, passin a ser, a més, una solució.
Oriol Torras
President de la comissió sectorial de Política Lingüística