Política Lingüística

Valencià o castellà?

Sense cap dels tres principals agents normalitzadors en una societat moderna, mitjans de comunicació de masses, administració pública i un sistema educatiu que l'use plenament, una llengua en procés de substitució al segle XXI està condemnada a la seua desaparició o ús residual.

Aquest és el panorama del català al País Valencià. Cert que les darreres estadístiques apunten una tendència cap a l'augment en el coneixement: des de 1986 ha crescut la població que sap parlar, que entén i sap escriure el valencià, 51%, 85% i 31'7% (2011) respectivament. En canvi, no tenim dades de l'ús real i de vitalitat, com ara la transmissió intergeneracional.

En aquest context, el Govern del PPCV, amb una desesperada tàctica electoralista, intensifica els atacs a la normalització del valencià amb diferents mesures.
Així, d'una banda, ha proposat una ordre per preguntar, telemàticament, a pares i mares d'infantil i primària, si prefereixen que els fills estudien en valencià o castellà. Recordem que l'ensenyament en valencià- un 30% del nostre sistema- és l'únic que garanteix l'aprenentatge de les dues llengües oficials i assegura la igualtat d'oportunitats, i que la Conselleria rebutja any rere any milers de peticions de matriculació en valencià. El PPCV parteix d'un premissa falsa que és que el valencià està plenament normalitzat en la nostra societat. Perverteix, per tant, la voluntat i l'esperit i el gran consens social de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV)

I d'una altra banda, el Govern Valencià projecta una inquisitorial Llei de Senyes d'Identitat del Poble Valencià que apartaria l'Acadèmia de la Llengua Valenciana (AVL) -creada pel mateix PP-, el Consell Valencià de Cultura (CVC) i les entitats cíviques ACPV i El Micalet però inclou les secessionistes Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i Lo Rat Penat en un observatori que pretén vigilar la “puresa” de las senyes d'identitat i proposar la retirada de subvencions públiques a aquells organismes que duen a terme activitats que en "suposen un greuge o menyspreu», dels quals no descarta les universitats valencianes.

Els republicans ens refermem en la resolució que aprovà el Consell Nacional d'Esquerra Republicana, a proposta d'ERPV, "Esquerra Republicana treballarà des de totes les institucions i el món associatiu dels Països Catalans per la plena normalitat del català com a eix de cohesió social i vertebració territorial i fem una crida a tota la ciutadania a recuperar i lluitar pel referent d'unitat lingüística i valors republicans de les Normes de Castelló, plenament vigents" en l'escenari de futur i modernitat en què se situa el valencianisme.


Francesc Galiano
Esquerra Republicana - País Valencià