Tele Rus, el despropòsit majúscul
El passat 5 de novembre de 2013 al matí, el Tribunal Superior de Justícia valencià decretava la nul·litat de l’expedient de regulació d’ocupació que acomiadava 975 treballadors de Radiotelevisió Valenciana. Aquesta sentència, decretava la nul·litat dels acomiadaments perquè atemptaven contra drets fonamentals dels treballadors i treballadores de l’ens públic. D’aquesta manera RTVV es veia obligada a la readmissió dels treballadors acomiadats quan, en una fugida endavant, havia engegat ja la privatització de gran part dels continguts televisius i fins i tot havia fet un controvertit canvi d’imatge corporativa amb la voluntat d’iniciar una nova etapa que deixava enrere dos anys de conflicte laboral.
Aquella mateixa vesprada, només hores després de l’anunci de la sentència, el Consell de la Generalitat Valenciana, en una decisió sense precedents, decretava el tancament de la ràdio i la televisió públiques al País Valencià amb el pretext de no poder fer front als costos econòmics del compliment de la sentència, i amb la voluntat (sic) de no haver de sacrificar serveis públics per tal de mantenir “el luxe” de tenir mitjans de comunicació públics. Després de l’anunci, el dia 27 s’aprovava a les Corts Valencianes la llei de liquidació, i el 28 de novembre es publicava una successió de decrets que iniciaven el procés de tancament que es completaria, després d’una nit de resistència per part de la plantilla de RTVV, a les 12:19h del 29 de novembre amb el negre en les emissions televisat arreu.
Un any després del tancament de RTVV, el despropòsit es majúscul. Amb una despesa de més de 200 milions d’euros fins a avui per tal de tancar RTVV (i que no s’ha completat ja que continuen obertes tant RTVV SA com RTVV SAU), s’ha constatat que el cessament de les emissions no responia a criteris econòmics. El Consell va tenir damunt la taula, sense voler-lo escoltar, un pla de viabilitat aportat pel Comité d’Empresa de RTVV que garantia la supervivència de l’ens amb els costos del contracte programa aprovat pel propi govern. Per contra la despesa del tancament triplica aquest cost mentre priva als valencians d’un servei públic.
A més de tot aquest desgavell, en vespres de la campanya electoral per a les properes eleccions autonòmiques ens trobem amb un seguit de declaracions que demostren la manca de projecte del PP valencià. D’una banda, dilluns el propi Fabra segueix apostant per la solució inicial: la substitució de RTVV per una major desconnexió (de dues hores) a RTVE. Al dia següent arriba el torn d’Alfonso Rus, President de la Diputació de València que anuncia la injecció de 3,6 milions d’euros de diners públics en una emissora privada adjudicada darrerament pel propi Consell propietat d’una de les empreses que s’havien quedat amb el pastís de l’adjudicació de la programació privatitzada de RTVV. Això sí, tot i ser un canal privat, Rus exigeix una contrapartida que deixa al descobert les seues veritables intencions: el control total dels continguts
Per si això fóra poc, dijous, arran de l’arribada a les Corts Valencianes de la Iniciativa Legislativa Popular per una radiotelevisió pública en valencià que ha rebut l’aval de 90.000 signatures, el propi Fabra obria la porta a la reobertura de RTVV si les condicions econòmiques ho permeten (la Generalitat incomplirà amb escreix el sostre de dèficit per a aquest any decretat pel Ministre Montoro). Això sí, l’anunci de nou està supeditat a una altra condició: plantilla nova des de zero, sense tenir en compte els drets dels treballadors de RTVV acomiadats, molts dels quals amb una oposició aprovada des de fa 25 anys. Arriba divendres, i de nou el desgavell, la Portaveu del Consell i Consellera d’educació Maria José Català, avisava que les condicions econòmiques no es complirien en un termini curt de temps, mentre Fabra s’erigia en defensor de la radiotelevisió pública i culpava treballadors i sindicats de “manca de voluntat de mantenir RTVV”
Tot plegat compleix el guió marcat des de l’aprovació del primer ERO (i que ara es compleix a velocitat de vertígen a RTVE): culminar la neteja de la plantilla molesta per poder adaptar RTVV a un model privatitzat i (encara més) al seu servei. Un any després, al Pais Valencià es continuen tancant escoles i hospitals i es continua privant als valencians i les valencianes del dret a tenir mitjans de comunicació públics i en llengua pròpia al servei de la ciutadania.
Anna Peña
Esquerra Republicana - País Valencià
Aquella mateixa vesprada, només hores després de l’anunci de la sentència, el Consell de la Generalitat Valenciana, en una decisió sense precedents, decretava el tancament de la ràdio i la televisió públiques al País Valencià amb el pretext de no poder fer front als costos econòmics del compliment de la sentència, i amb la voluntat (sic) de no haver de sacrificar serveis públics per tal de mantenir “el luxe” de tenir mitjans de comunicació públics. Després de l’anunci, el dia 27 s’aprovava a les Corts Valencianes la llei de liquidació, i el 28 de novembre es publicava una successió de decrets que iniciaven el procés de tancament que es completaria, després d’una nit de resistència per part de la plantilla de RTVV, a les 12:19h del 29 de novembre amb el negre en les emissions televisat arreu.
Un any després del tancament de RTVV, el despropòsit es majúscul. Amb una despesa de més de 200 milions d’euros fins a avui per tal de tancar RTVV (i que no s’ha completat ja que continuen obertes tant RTVV SA com RTVV SAU), s’ha constatat que el cessament de les emissions no responia a criteris econòmics. El Consell va tenir damunt la taula, sense voler-lo escoltar, un pla de viabilitat aportat pel Comité d’Empresa de RTVV que garantia la supervivència de l’ens amb els costos del contracte programa aprovat pel propi govern. Per contra la despesa del tancament triplica aquest cost mentre priva als valencians d’un servei públic.
A més de tot aquest desgavell, en vespres de la campanya electoral per a les properes eleccions autonòmiques ens trobem amb un seguit de declaracions que demostren la manca de projecte del PP valencià. D’una banda, dilluns el propi Fabra segueix apostant per la solució inicial: la substitució de RTVV per una major desconnexió (de dues hores) a RTVE. Al dia següent arriba el torn d’Alfonso Rus, President de la Diputació de València que anuncia la injecció de 3,6 milions d’euros de diners públics en una emissora privada adjudicada darrerament pel propi Consell propietat d’una de les empreses que s’havien quedat amb el pastís de l’adjudicació de la programació privatitzada de RTVV. Això sí, tot i ser un canal privat, Rus exigeix una contrapartida que deixa al descobert les seues veritables intencions: el control total dels continguts
Per si això fóra poc, dijous, arran de l’arribada a les Corts Valencianes de la Iniciativa Legislativa Popular per una radiotelevisió pública en valencià que ha rebut l’aval de 90.000 signatures, el propi Fabra obria la porta a la reobertura de RTVV si les condicions econòmiques ho permeten (la Generalitat incomplirà amb escreix el sostre de dèficit per a aquest any decretat pel Ministre Montoro). Això sí, l’anunci de nou està supeditat a una altra condició: plantilla nova des de zero, sense tenir en compte els drets dels treballadors de RTVV acomiadats, molts dels quals amb una oposició aprovada des de fa 25 anys. Arriba divendres, i de nou el desgavell, la Portaveu del Consell i Consellera d’educació Maria José Català, avisava que les condicions econòmiques no es complirien en un termini curt de temps, mentre Fabra s’erigia en defensor de la radiotelevisió pública i culpava treballadors i sindicats de “manca de voluntat de mantenir RTVV”
Tot plegat compleix el guió marcat des de l’aprovació del primer ERO (i que ara es compleix a velocitat de vertígen a RTVE): culminar la neteja de la plantilla molesta per poder adaptar RTVV a un model privatitzat i (encara més) al seu servei. Un any després, al Pais Valencià es continuen tancant escoles i hospitals i es continua privant als valencians i les valencianes del dret a tenir mitjans de comunicació públics i en llengua pròpia al servei de la ciutadania.
Anna Peña
Esquerra Republicana - País Valencià