Comunicació Audiovisual

La independència dels mitjans

El passat dimarts 27 de gener va suscitar polèmica el fet que tots els diaris espanyols i alguns diaris catalans (concretament La Vanguardia i El Periódico) van dedicar tota la seva portada a un anunci d’una entitat bancària. Les reaccions es van revifar quan, pocs dies després, la família que dirigeix el banc apareixia en una llista d’evasors fiscals en bancs suïssos. Eren molts els que es preguntaven, no mancats de perspicàcia, si aquells mateixos diaris farien un tractament adequat d’aquella informació.

Una altra font de polèmica és el repartiment de subvencions als mitjans de comunicació. Molt sovint aquest fet genera reflexions al voltant de la independència d’aquests mitjans de comunicació respecte al poder polític establert i fa pensar en quotes d’opinadors al servei del govern de torn.

Si els mitjans de comunicació, ja siguin digitals o tradicionals, no es poden finançar amb anunciants o amb subvencions per no ser sospitosos de sotmetre’s al poder econòmic o polític, com ho han de fer? Amb uns usuaris que cada cop estem més acostumats a l’accés immediat i, sobretot, gratuït a la informació, és molt difícil, que la premsa pugui sostenir-se per mitjà de les subscripcions i les vendes, tal com ja anem veient any rere any.

Cal prendre i fer prendre consciència de la importància dels mitjans de comunicació com a àgora on es produeix el debat necessari per a la participació democràtica. Però al marge de la conscienciació, és important treballar cap a formes de col·laboració pública que garanteixin la seva independència més enllà dels interessos de qui estigui governant.


Andreu Pujol
Vocal de Mitjans Digitals
Comissió sectorial de Comunicació Audiovisual
Esquerra Republicana