Un nou decret d'educació especial
Algun dia el nostre país haurà de fer el reconeixement a les escoles d’educació especial i el seu professorat. La lluita, l’esforç, el treball d’aquests centres, del seu professorat i de les famílies, és realment encomiable. La seva història és una història de tenacitat, de fer front a l’adversitat, d’enfrontament amb el poder polític...
Ara, quan el Departament està treballant en l’elaboració d’un nou decret, semblaria oportú aprofitar l’avinentesa per aportar solucions als problemes que, des de fa anys, necessita el sector. Recordem que la primera regulació és de l’any 1981, amb una circular que establia els criteris d’actuació, i que posteriorment hi ha hagut dos decrets, el 117/1984 i el 299/1997.
En primer lloc, s’hauria de contemplar la figura administrativa específica de centres d’EE i, així, poder ampliar els perfils professionals dels docents que hi treballen, en funció de l’alumnat i del seu projecte educatiu. Caldria resoldre, també, la gratuïtat del transport i del menjador d’aquests alumnes en totes les etapes de 3 a 20 anys, tant a l’ensenyament obligatori com al postobligatori.
S’hauria d’avançar molt més en la normalització dels alumnes discapacitats, afavorint la seva integració a l’escola ordinària. I això comporta potenciar les USEE amb el personal necessari i amb una ràtio adequada, no superior a 6 alumnes per grup.
Els centres d’educació especial haurien d’esdevenir centres de recursos de l’EE per a tot el sistema educatiu. Els seus professionals són els més competents en estratègies educatives per a aquest alumnat.
Val la pena destacar la feina feta per alguns d’aquests centres per formar professionalment els seus alumnes i inserir-los al món laboral. Aquesta és una tasca de primer ordre, ja que significa tancar el cercle de la integració social dels discapacitats. Ho han fet centres d’EE generalistes i, també, els que van proposar, en el seu dia, una FP adaptada. El nou decret i la nova llei de FP han de contemplar aquest escenari i donar facilitats als centres per fer aquesta tasca sense traves administratives.
Finalment, hem de tenir present que l’EE no és un món aïllat i que la seva millora depèn de què el sistema ordinari avanci cap a un model molt més inclusiu. Seria exemplar que el Departament rebutgés la llei WERT, un model clarament segregador.
Blai Gasol i Roda
Comissió sectorial d'Educació
Esquerra Republicana
Ara, quan el Departament està treballant en l’elaboració d’un nou decret, semblaria oportú aprofitar l’avinentesa per aportar solucions als problemes que, des de fa anys, necessita el sector. Recordem que la primera regulació és de l’any 1981, amb una circular que establia els criteris d’actuació, i que posteriorment hi ha hagut dos decrets, el 117/1984 i el 299/1997.
En primer lloc, s’hauria de contemplar la figura administrativa específica de centres d’EE i, així, poder ampliar els perfils professionals dels docents que hi treballen, en funció de l’alumnat i del seu projecte educatiu. Caldria resoldre, també, la gratuïtat del transport i del menjador d’aquests alumnes en totes les etapes de 3 a 20 anys, tant a l’ensenyament obligatori com al postobligatori.
S’hauria d’avançar molt més en la normalització dels alumnes discapacitats, afavorint la seva integració a l’escola ordinària. I això comporta potenciar les USEE amb el personal necessari i amb una ràtio adequada, no superior a 6 alumnes per grup.
Els centres d’educació especial haurien d’esdevenir centres de recursos de l’EE per a tot el sistema educatiu. Els seus professionals són els més competents en estratègies educatives per a aquest alumnat.
Val la pena destacar la feina feta per alguns d’aquests centres per formar professionalment els seus alumnes i inserir-los al món laboral. Aquesta és una tasca de primer ordre, ja que significa tancar el cercle de la integració social dels discapacitats. Ho han fet centres d’EE generalistes i, també, els que van proposar, en el seu dia, una FP adaptada. El nou decret i la nova llei de FP han de contemplar aquest escenari i donar facilitats als centres per fer aquesta tasca sense traves administratives.
Finalment, hem de tenir present que l’EE no és un món aïllat i que la seva millora depèn de què el sistema ordinari avanci cap a un model molt més inclusiu. Seria exemplar que el Departament rebutgés la llei WERT, un model clarament segregador.
Blai Gasol i Roda
Comissió sectorial d'Educació
Esquerra Republicana