Política Lingüística

La Llei de la Llengua de Signes Catalana (LSC) complirà cinc anys

El dia 26 de maig de 2010 és un dia rellevant per a la comunitat sorda catalana i per a la societat catalana ja que és el dia que es va aprovar la Llei de la llengua de signes catalana (LSC) en el Parlament de Catalunya, publicada pel BOPC del dia 3 de juny. Es tractava d’una iniciativa legislativa que la comunitat sorda reclamava des de feia molt temps amb l’objectiu d’aconseguir que els drets del ciutadans sords estiguessin al mateix nivell que els dels altres i que es reconegués la LSC, al costat de les altres llengües reconegudes oficialment i co-existents a Catalunya, com el català, el castellà i l’occità.

Aquesta llei ens proporciona un valor sentimental i patrimonial a la nostra societat i també garanteix als usuaris de la LSC una vida més normalitzada i reconeguda lingüísticament. És una llei amb un enfocament purament lingüístic, sense centrar-se excessivament en el fet que la LSC és una eina assistencial per suprimir les barreres de comunicació.

Es tracta d’un reconeixement com a patrimoni lingüístic i cultural de la societat catalana. És aplicable a la República Catalana per la gran qualitat de la llei però contrasta amb la gestió del Govern català a causa de la falta d'una coordinació lògica interdepartamental de la Generalitat de Catalunya, la lentitud en el desenvolupament del Consell Social, constituït el dia 21 de febrer de 2013, el calendari d'accions prioritàries sense acordar, sense aplicació de la LSC a l'educació i l'absència de partida pressupostària per a aquesta llengua.

Tots aquests aspectes dificulten el compliment de la llei. Per tal que es compleixi, és necessari que la Generalitat faci una gestió amb una disposició clara cap a la LSC de la mateixa manera que ho fa amb les altres llengües reconegudes.


Santi Frigola
Comissió sectorial de Política Lingüística