Davant la imposició del castellà a les escoles, desobeïm!
El TSC obliga a la impartició del 25% d'hores lectives en castellà en algunes escoles de Catalunya, a les aules on els pares de tan sols un nen així ho demanin. En el cas de L'Escola Pia Santa Anna de Mataró una sola família ho ha demanat i dues aules, una de tercer i una de cinquè, faran matemàtiques en castellà.
Dimecres 13 de maig més d’un miler de persones es van aplegar davant l'escola en protesta per aquesta decisió. La no-segregació dels infants per raó de llengua és un valor del nostre país, una de les millors decisions que vam ser capaços de prendre en moments tan confusos i delicats com els i inicis de la democràcia. La immersió lingüística, amb llums i ombres, i l'escola en general, han estat sovint l'única escletxa per on el català ha entrat a la vida de molts dels nostres infants.
Trencar aquest consens és iniciar el camí per extirpar el català de la vida de moltes criatures, atès que aquest 25% només és l'inici del procés d'"españolizar a los niños catalanes" que el ministre mateix es va encarregar d'anunciar al Congrés.
En un país com Catalunya on es parlen unes 300 llengües, fins i tot fa enrojolar aquest encaparrament perquè alguns nens rebin menys hores de classe en català argüint el dret a ser escolaritzats en llengua pròpia i el dret a escollir la llengua (sempre, és clar, que no estiguem parlant d'àrab, amazic, wolof, xinès o qualsevol altra de les llengües que parlen infants que viuen al país).
D'altra banda, la perícia que gasta el govern espanyol, el PP i C's perquè els nens, que els seus pares vulguin, puguin ser escolaritzats en castellà contrasta amb la desídia perquè els nens que sol·liciten ser escolaritzats en valencià al País Valencià, efectivament ho siguin. Aquest curs més de 125.000 infants es van quedar sense aquesta possibilitat. L'argument de la llengua materna, altra vegada, només serveix per al castellà.
Més enllà dels tants per cent, la decisió de la Justícia espanyola és un atemptat a la democràcia i als consensos i acords arribats entre les forces parlamentàries catalanes. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va donar el tret de sortida al nou marc en què els individus, via sentència judicial, poden imposar la seva voluntat, anul·lant, així el que havíem establert via sufragi universal.
La desobediència és l’única opció digna i la independència l’única via.
Maria Fradera
Dimecres 13 de maig més d’un miler de persones es van aplegar davant l'escola en protesta per aquesta decisió. La no-segregació dels infants per raó de llengua és un valor del nostre país, una de les millors decisions que vam ser capaços de prendre en moments tan confusos i delicats com els i inicis de la democràcia. La immersió lingüística, amb llums i ombres, i l'escola en general, han estat sovint l'única escletxa per on el català ha entrat a la vida de molts dels nostres infants.
Trencar aquest consens és iniciar el camí per extirpar el català de la vida de moltes criatures, atès que aquest 25% només és l'inici del procés d'"españolizar a los niños catalanes" que el ministre mateix es va encarregar d'anunciar al Congrés.
En un país com Catalunya on es parlen unes 300 llengües, fins i tot fa enrojolar aquest encaparrament perquè alguns nens rebin menys hores de classe en català argüint el dret a ser escolaritzats en llengua pròpia i el dret a escollir la llengua (sempre, és clar, que no estiguem parlant d'àrab, amazic, wolof, xinès o qualsevol altra de les llengües que parlen infants que viuen al país).
D'altra banda, la perícia que gasta el govern espanyol, el PP i C's perquè els nens, que els seus pares vulguin, puguin ser escolaritzats en castellà contrasta amb la desídia perquè els nens que sol·liciten ser escolaritzats en valencià al País Valencià, efectivament ho siguin. Aquest curs més de 125.000 infants es van quedar sense aquesta possibilitat. L'argument de la llengua materna, altra vegada, només serveix per al castellà.
Més enllà dels tants per cent, la decisió de la Justícia espanyola és un atemptat a la democràcia i als consensos i acords arribats entre les forces parlamentàries catalanes. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va donar el tret de sortida al nou marc en què els individus, via sentència judicial, poden imposar la seva voluntat, anul·lant, així el que havíem establert via sufragi universal.
La desobediència és l’única opció digna i la independència l’única via.
Maria Fradera