Cultura

La cultura comença als ajuntaments

Un cop superat el repte de les eleccions municipals i la constitució dels diferents equips municipals potser caldrà que fem una mica d’autocrítica ja que hom podria tenir la sensació que el debat cultural ha estat, bàsicament, absent del plantejament dels argumentaris electorals. Aquesta manca de referència a les polítiques culturals és especialment greu si tenim en compte que l’administració local és la que més diners destina en conjunt a Catalunya a la cultura. Els ajuntaments, en primer lloc i després diputacions i consells comarcals, son les administracions que fan arribar la cultura als seus ciutadans i sovint ho fan molt més enllà del que estrictament estan obligats per llei (bàsicament lectura pública i preservació del patrimoni local). El món local no està obligat a disposar d’una política d’espectacles, d’un pla de museus (més enllà de la protecció del patrimoni) o de programes de suport a la creació, però certament es fa impensable un municipi que no destini recursos a aquestes qüestions.

Aquests darrers anys han estat terribles per a totes les administracions. A l’asfíxia financera que pateix Catalunya s’ha sumat la crisi econòmica i els pressupostos públics en matèria cultural s’han vist reduïts en el món local del 2009 al 2013 un 31.51 %. La repercussió en el món cultural ha estat terrible, biblioteques amb menys diners per comprar llibres, companyies que no poden ser contractades, museus que no poden realitzar exposicions, patrimoni que no pot ser restaurat, etc. etc.

És fàcil argumentar que davant l’augment d’altres necessitats com ajuts escolars, ajuts socials, etc. cal sacrificar la despesa en cultura. De fet, és el mateix que han fet la majoria de famílies davant la pèrdua d’ingressos, reduir la despesa també en cultura en un percentatge similar. Ara bé, la qüestió és? quines conseqüències té una reducció tan gran durant tant de temps? Aquest és, potser el debat que ha faltat durant aquestes eleccions. El cost futur de no invertir en cultura. Som conscients de quant “futur” perdem com a persones i com a país no invertint el necessari en cultura?. S’explica que durant la Segona Guerra Mundial, es va criticar al primer ministre Winston Churchill per no reduir el pressupost en cultura (que no era gaire elevat) davant de les necessitats derivades del cost del conflicte bèl·lic. S’atribueix a Churchill, tot i que no està documentada, la següent resposta: “si reduïm el pressupost de la cultura, em poden vostès dir per a què estem lluitant?”.

Tot i que la situació és segurament falsa, és una manera de comprendre que un país és també la seva cultura i els seus ciutadans que participen de la vida cultural, com espectadors o com a creadors i que les necessitats immediates no ens han de fer oblidar que som allò que som gràcies també a tot el que la cultura ens ha aportat fins ara, que no és poc.


Josep Vives
President de la comissió sectorial de Cultura