La boira baixa i humida d’aquest matí de 15 de novembre, que no deixa veure més enllà de tres metres, recorda les condicions climàtiques viscudes fa 77 anys, aquell fatídic 15 de novembre del 38. Ens trobem a la serra de la Fatarella, comarca de la Terra Alta, a la cota 565 de la partida “Raïmats”,a escassos quilòmetres del riu Ebre i al vell mig de la “línia fortificada” construïda per l'exèrcit republicà per tal de cobrir “la retirada”. A escassos cent metres hi ha el que era el lloc de comandament del tinent coronel “Tagueña”, cap del 15è cos de l’exèrcit republicà.

La humitat, la nostàlgia, la impotència… recorren els nostres cossos, recordant el que van haver de patir aquells milers de soldats, en gran nombre “biberons” i de les brigades internacionals... el fred, la por, la vida… hi eren, però de sobte, s’esvaïen entre la densa boira que pujava del riu Ebre.

Durant el cruel combat dels dies 14 i 15 de novembre del 38, en aquestes contrades hi van morir més d’un miler de soldats, preludi de la fi de la “batalla de l’Ebre”, el 16 de novembre.

En aquest marc arrencava la 2a jornada “Fem memòria, en record de la batalla de l’Ebre”, organitzada per l’associació “lo Riu”, entitat per a l’estudi i la recuperació del patrimoni històric de la batalla de l’Ebre.

La jornada començava amb la recreació històrica de la vida dels soldats a les trinxeres, acompanyada amb una visita a la línia fortificada i a un dels búnquers construïts per l’exèrcit republicà.

Els actes van continuar al casal municipal, ple a vessar, amb la meva xerrada explicant el “Banc d’ADN i familiars desapareguts a la Guerra Civil” i amb la projecció del documental “El Camí d’un protocol”, explicant la necessitat de recuperar les mostres genèriques dels familiars dels desapareguts.

El curtmetratge “La Fatarella, 1938” va trencar els primers silencis amb les llàgrimes dels assistents. La història d’un jove “biberó” de Barcelona que va perdre la vida a la batalla de l’Ebre.

La jornada va continuar amb l'actuació musical de la “Brigada Intergeneracional per a la Recuperació de la Memòria Històrica”, formada pel “mestre” Pere Godall, el Sergi Dantí, el “Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries”… acabant amb l’actuació de l’Agrupació Instrumental de l’Escola Municipal de la Fatarella, acompanyada pel cantautor Dani Caracola. L’emoció i els sentiments a flor de pell van ser la sensació generalitzada de tots els presents.

I és que amb el compliment del 40è aniversari de la mort de Franco, aquest 20 de novembre, ens caldria valorar el poc que ha canviat el panorama de la nostra memòria històrica. Són més de 114.000 les persones que continuen desaparegudes i centenars les fosses que resten per obrir, perdurant la impunitat dels responsables dels Crims del Franquisme i sense l’anul·lació dels judicis i sentències encara vigents.

La futura República Catalana ha de tenir com un dels pilars fonamentals la “memòria”, i així, poder recuperar, algun dia, al padrí Jaume i als centenar de milers que van perdre la vida injustament, defensant el que més estimaven, la terra, la llibertat i la democràcia.

Llarga vida a la “memòria”!

Roger Heredia