Cada dia que passa sense el requisit lingüístic per a la funció pública i sense un espai comunicatiu comú en català, tots els valencians, tots – vinguem d’on vinguem i parlem com parlem– perdem drets. Cada dia que passa amb aquestes dues anomalies continua el dèficit democràtic que el País Valencià pateix d’ençà que recuperàrem les nostres institucions fa uns decennis.

Ara que es complirà un any del tan anhelat canvi polític i d’un passat de governs antivalencians, cal concretar moviments pràctics i efectius. És indispensable per a la cohesió social i per al desenvolupament econòmic del nostre poble que, d’una banda, el Govern aprove el requisit lingüístic i dote el valencià del màxim reconeixement jurídic en la nostra Administració; de l’altra, els dirigents han d’actuar ja perquè gaudim d’una RTVV de qualitat i en valencià i, alhora, per a restablir la reciprocitat de tots els mitjans audiovisuals de l’espai comunicatiu en català. Documents com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Llei de l’Audiovisual avalen aquestes actuacions.

En un món global els valencians no ens podem permetre el luxe de quedar aïllats en una comunitat lingüística de dotze milions de parlants que, a més a més, constitueix un mercat laboral i cultural de primer ordre. És per això que cal el màxim rang legal per a pal·liar les urgències d’una llengua que malviu ferida. Des d’ERPV exigim al Govern del Botànic la recuperació imminent d’uns mass media que no hauríem d’haver perdut mai. Som crítics en aquest debat que no ho hauria de ser –no hi ha cap impediment tècnic–, perquè els valencians necessitem solucions immediates; perquè sols les accions valentes poden finir l’estat crític en què ha viscut el país fins ara. Només cal voluntat política.

Paco Galiano
Sectorial d'Ensenyament Gonçal Anaya
Esquerra Republicana del País Valencià