Parlar de les fosses de la Guerra Civil i dels milers de desapareguts que es van produir encara ara a dia d’avui continua sent un tema amb controvèrsia. Mentre el localitzar i recuperar els cossos de noies desaparegudes recentment per part dels pares, cas de la Marta del Castillo, es compren perfectament i es recolza, en canvi els desapareguts durant les Batalles de l’Ebre i el Segre o durant la repressió franquista no resulta fàcil de fer comprensible que els familiars els estiguin buscant encara ara, malgrat ser conscients que són morts; hi ha la sensació que actuar sobre fosses és obrir unes ferides antigues. La veritat en canvi és completament diferent, quan parlem amb els fills, germans o altres familiars. Es a les hores quan constates que es essencial aproximar-se a la dignitat dels familiars, doncs les ferides segueixen estan obertes, no s’han arribat a tancar i per tant és impossible obrir-les. Són persones que fa 80 anys que esperen el retorn del familiar, saber com a mínim on és el un lloc on portar les flors. En definitiva fer un dol ben fet.

Per aquest motiu m’ha semblant molt encertada la proposta de l’Ajuntament de la Garriga. Recolzar a aquests 4 veïns que porten tant de temps esperant que algú els ajudi a buscar el seu familiar. Aquest consistori juntament amb el de Navàs han estat els primers disposats a finançar l’obtenció de les mostres, les quals tenen un cost de 150€ per mostra. La Montserrat Ferrandis, en Miquel Rovira, la Salut Miró i en Ramon Villanova són els veïns de la Garriga que van perdre el pare o el germà durant la Guerra, un dia van marxar de casa i no en van tornar a saber res més d’ells. Alguns van marxar al front és el cas del pare del Sr. Rovira i del germà de la Sra. Salut , altres, com el cas del Sr. Ramon Ferrandis van anar a Barcelona i no en va tornar, i el pare del Sr. Ramon Villanova va desaparèixer durant el bombardeig de Vic.

Les mostres que ‘obtenen dels familiars de desapareguts es dipositen al Banc d’ADN de la Memòria Històrica de la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu que amb un futur pròxim es puguin encreuar amb les mostres d’ADN procedents de les restes que es trobin a les fosses comunes que s’obriran.

Per les últimes notícies que es tenim de la Conselleria de Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència estan prou sensibilitzats amb aquest tema i volen posar les bases per tenir un protocol d’exhumacions i comparacions el més aviat possible, sempre amb el requisit de que tingui unes garanties, tant a nivell jurídic, com ètic o científic. És un canvi molt important que està donant esperança i confiança a molta gent, aproximadament els familiars d’uns 4700 desapareguts.. Persones que porten esperant massa temps un gest com aquest, i que espero i desitjo que en breu es tradueixi en una realitat. Que finalment, puguin veure, encara que de manera simbòlica, el retorn dels seus familiars. Això és el que tots nosaltres també desitgem.


Carme Barrot
Grup de Memòria Històrica i reparació
Esquerra Republicana