Educació

Sense escolarització mixta no hi pot haver finançament públic

Carles Martínez
Carles Martínez
És una constant que el Parlament de Catalunya debati modificacions de la Llei 12/2009, la LEC, per a l’eliminació dels concerts de les escoles que separen els seus alumnes per sexes. Proposicions presentades que cauen al buit per l’actitud que tenen algunes formacions polítiques en enfocar la LEC com “l’origen del problema”.

I és que la qüestió no és de voluntats. Si el Parlament hagués aprovat aquestes proposicions, qualsevol de les escoles que té signat el seu concert fins a l’any 2020 podria reclamar davant els tribunals de justícia amb tots els pronunciaments favorables. Tant el Tribunal Constitucional com la LOMCE protegeixen jurídicament aquests concerts.

La LEC no és la responsable que aquestes escoles rebin el concert. Més aviat el contrari. L’any 2009 es van introduir dos conceptes clau en aquest text legal, dos requisits imprescindibles, perquè les escoles concertades poguessin rebre finançament públic: el principi ordenador de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta i la determinació del concepte "satisfer necessitats d'escolarització". Amb aquests dos preceptes, s’obliga, entre altres coses, a l’escolarització mixta com a requisit per poder accedir al concert educatiu.

En aquest mateix sentit es va manifestar el Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya en el seu Dictamen de la LEC (núm. 294, de 10 de juny de 2009), quan diu: “entre els principis de finançament per sostenir centres privats (...) no es pot no tenir en compte l’article 43.1 del Projecte, la lletra d del qual es refereix al “principi de coeducació per mitjà de l’escolarització mixta, que ha d’ésser objecte d’atenció preferent”. Aquesta, segons hem observat, és una de les bases del Sistema Educatiu de Catalunya, que també afectarà els criteris de concessió de les subvencions als centres privats no concertats, ja que els ajuts no es poden atorgar en contra dels principis generals de la Llei.”

Per tant, només ens queden dos camins possibles. O es continua amb la línia d’anar introduint falsos debats estèrils, o caminem cap a una “desconnexió” real, elaborant consensuadament les bases d’una nova llei d’educació sense lligams d’altres legislacions, establim els mecanismes d’un finançament equitatiu (“asimètric”) i fem complir el principi de l’escolarització mixta per als qui vulguin integrar-se en el servei públic educatiu de la República Catalana.


Carles Martínez
President de la comissió sectorial d'Educació
Esquerra Republicana