No a un estat que no reconeix la diversitat lingüística

El sistema de l'estat espanyol delega las gestions de la difusió, protecció i ensenyament de la llengua de signes espanyola (LSE) al Centro de Normalización Lingüística de la LSE (CNLSE) que pertany al Real Patronato de Discapacidad que presideix la Reina Sofia, estipulat per la Llei 27/2007, de 23 de octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. La llengua de signes catalana (LSC) l’assumeix exclusivament el govern català. Aquest autoria atorgada al CNLSE per la Llei 27/2007 fa que els projectes per a la LSC quedin eclipsats per la LSE. Així, les empreses i fundacions privades financien principalment els materials sobre la LSE, sense dedicar una part a la LSC. Un exemple és el material de conducció per a tot l’estat espanyol editat per la Direcció General de Trànsit que només compta en la versió en LSE.

El servei de teleinterpretació de llengua de signes, SVisual, ofereix un servei de 24h per a la LSE i, en canvi, un horari reduït només als matins per a la LSC. Finalment, quant a la investigació internacional, degut a la relació que s’estableix entre la concepció un país-una llengua, la LSC queda relegada a un nivell secundari i es perd visibilitat i oportunitats de participar en projectes. Tanmateix, gràcies al prestigi de les universitats catalanes i l’alt lideratge de projectes europeus aquesta invisibilitat queda minimitzada.

Sí a una República que garanteixi els drets lingüístics de les persones signants amb un model que treballi a l'avantguarda nacional i internacional, independent i en el primer pla

En aquest sentit, una Catalunya independent seria capaç de treballar amb el model lingüístic desitjat gràcies a l’existència de la Llei 17/2010, del 3 de juny de la llengua de signes catalana. Actualment, es treballa perquè la LSC s’incorpori a la Constitució Catalana, com una llengua reconeguda i formadora del patrimoni cultural i lingüístic català. D’aquesta manera la llengua de signes s’enfortirà en el territori català i podrà connectar millor amb la resta del món com la llengua pròpia signada del territori català. Per descomptat, pel sol fet de comptar amb les eines d'un estat podríem consolidar també la marca Catalunya com mai fins ara hem pogut fer-ho. Si a aquest fet hi afegim la visibilitat internacional, que la reconeix com la llengua de signes del país, facilitarà el treball de progressió tal com ocorre amb la resta de llengües.


Santiago Frigola
Sectorial de Política Lingüística
Esquerra Republicana
llengua@esquerra.cat

Vols saber-ne més? Visita la República que farem