S’ho preguntava el 12 de gener passat Francesc Escribano, vicepresident de televisió de Proa, la federació dels productors audiovisuals de Catalunya. Concretament va dir: “Si no canvia la situació, no m’imagino com serà la gala dels premis Gaudí el 2019”. Ni ell ni ningú es pot imaginar la gran gala del cinema català amb poques produccions candidates als premis i pràcticament sense pel·lícules rodades en llengua catalana, però aquest és l’escenari al qual estem abocats si no som capaços de revertir una de les situacions més difícils a què s’ha enfrontat el nostre sector audiovisual.

L’audiovisual i el cinema del país s’han obert pas els últims anys i han mantingut alt el llistó de la qualitat malgrat els estralls provocats per la crisi global de 2007. L’estiu passat, la dalla del Tribunal Constitucional va segar els brots verds que havien germinat gràcies a la taxa audiovisual creada el 2014 a Catalunya per finançar el sector. L’altra gran estocada, fa ben poc, ha estat la reclamació imprevista de milions d’euros en concepte d’IVA a la CCMA per part de la Hisenda espanyola, cosa que ha anul·lat pràcticament la capacitat de contractació de produccions audiovisuals destinades a la televisió catalana.

La situació d’emergència provocada per aquestes dues sotragades demana claredat d’idees i determinació a les forces polítiques cridades a formar Govern després del 21D. Cal que la Generalitat s’alliberi aviat del dogal del 155 i que el nou Govern actuï amb celeritat per evitar danys irreparables al sector audiovisual, tant el públic com el privat, que no ens cansarem de dir que són estratègics per al present i el futur del país des dels plans econòmic, cultural i social.


Anna Salicrú
Presidenta de la sectorial de Comunicació Audiovisual
Esquerra Republicana
audiovisual@esquerra.cat