Poeta, articulista i assagista, Joan Fuster i Ortells, va nàixer a Sueca l’any 1922.  L’autor, qui viuria tota la vida al número 10 del carrer Sant Josep del seu poble natal, va convertir la indagació en tota una filosofia de vida de l’home que es lliura a les lletres; de qui conrea poesia i redacta articles però, sobretot, de l’escriptor magnànim d’assaig. L’assaig és un gènere literari que des de la temptativa i la provatura, suscita la reflexió subjectiva sobre temes diversos i s’aproxima a la reflexió filosòfica. En l’assaig importa el camí recorregut pels propis pensaments que en el cas de Fuster, tal i com ell afirma, el van convertir en un “apassionat fins a l’obsessió per la vida i el destí del meu [del nostre] poble”.

Quan s’han complert 25 anys de la seua mort l’any 1992, en Esquerra Republicana hem cregut que aquest és un moment especial de promoció, difusió i reconeixement d’aquest intel·lectual valencià, sempre crucial i actual encara; potser, més que mai en les darreres cuades de l’any que ha passat: el de la repressió ferotge i els atacs continuats a la llibertat i la democràcia. Són molts els aspectes que podríem posar en relleu des de la Sectorial de Política Lingüística sobre la figura de Joan Fuster, però volem remarcar la tasca incansable de l’escriptor per dignificar la llengua catalana amb propostes allunyades de la instrucció normal i imperant. Ell estava “convençut que l’ensenyament del català a l’escola és important i donarà fruits. [...] cal aprendre que el català és una llengua normal i hem de perdre-li la por. Per aquí es comença”.  

Joan Fuster va sembrar en el nostre esperit, mitjançant el seu més de mig centenar de llibres, una llavor que suposava un punt i a part en l’actitud nacional. Peces importantíssimes en la configuració de la concepció ideològica de les terres de llengua catalana, la producció fusteriana ens permet avui –i especialment al País Valencià– parlar dels nostres territoris com a plens subjectes de drets polítics. Tot advertint-nos que “La llibertat és un hàbit que no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!”, Fuster va aconseguir rescabalar la nostra posició subalterna i va permetre adquirir als valencians, en particular, i als catalanoparlants, en general, un posat modern de poble i de país.

Aquestes idees li van valdre la intransigència del blaverisme i va patir dos atemptats. Abans, però, ja s’havia convertit en pare intel·lectual dels Països Catalans, projecte de plena vigència política, que ell dotà de contingut teòric. El mestre de Sueca ho sabia, que “o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. Tot plegat, amb una capacitat extraordinària per a la generació de pensaments i hàbil com pocs en l’ús de la paraula amb mordacitat deliciosa i cura exquisida, Joan Fuster i Ortells és ben present aquests dies: "No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant", ens deia. Així doncs, i després dels tràngols dels últims temps, no parlarem de ressentiment ni d’angoixa, sinó de presa de consciència i de fermesa. Cal no defallir. Continuem, sempre endavant, amb fortalesa i esperança.


Laura Domingo Comes
Sectorial de Política Lingüística
Esquerra Republicana
llengua@esquerra.cat