Política Lingüística

Valencians, aprofitem ja l’avinentesa

Francesc Galiano
Francesc Galiano
25 d’abril de 2018 i, en matèria de política lingüística, els valencians seguim deixant que passe el tren. I és que dues qüestions hi ha latents al panorama. En primer lloc, la nova Llei de la funció pública es troba acumulant pols al calaix; sense especificacions de requeriment lingüístic del valencià per als treballadors de l’Administració, la llei no ha estat sotmesa encara a tramitació parlamentària. Continuem, per tant, com amb el PP: tret d’educació, en què l’acreditació de la llengua és obligatòria, el coneixement del valencià és només un mèrit en la resta d’àmbits professionals del funcionariat públic.

La segona oportunitat perduda en l’àmbit de les accions decidides per la llengua es refereix a la Llei de Plurilingüisme en educació. Desestimat un primer projecte que ja era tímid, la nova llei decreta la llibertat de tria per a cada centre del seu programa lingüístic propi, a partir d’un mínim de 25% de les classes en valencià, un 25% en castellà i entre un 15% i un 25% de les hores en una llengua estrangera. El resultat és que, 35 anys després de l’establiment de la LUEV, encara es manté amb vigència l’exempció d’aprenentatge del valencià, mentre que no s’assegura la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat ni el domini de la nostra llengua per part de tots els ciutadans en acabar l’ensenyament obligatori.

Així les coses, lluny de posar fonaments i revertir tendències a la baixa de la llengua catalana al País Valencià, una proposta i l’altra obrin massa portes al desaprofitament màxim dels paràmetres amb relació a la promoció i difusió de la llengua per part de futurs governs de dretes. I és que per molta autocensura que el Govern del Botànic practique, el PP i Ciutadans entrebancaran cada acció de recuperació i impuls del valencià al nostre territori.

És per això que, bandejant temors i inquietuds, ERPV reclama el coneixement del valencià per a l’accés a la funció pública per tal de salvaguardar els drets lingüístics de tots els ciutadans. Alhora, defensem l’establiment una llei educativa que, pel que fa a les llengües, faça desaparéixer l’exempció de l’ensenyament i esbosse un model lingüístic d’immersió que garantisca l’aprenentatge equitatiu de castellà i valencià, juntament amb el coneixement de la llengua estrangera.


Francesc Galiano
Sectorial d’Ensenyament, Cultura i Política Lingüística
Esquerra Republicana del País Valencià
ensenyamentpv@esquerra.cat