Tots tenim present la banda sonora de la pel·lícula “Tauró” d’Steven Spielberg quan anuncia in crescendo l’arribada d’un gran tauró blanc a la platja. A la CCMA fa temps que se senten de lluny les primeres notes d’un perill que està vinculat a l’envelliment de la plantilla dels mitjans.

A TV3 i Catalunya Ràdio es prepara una fuga que deixarà en ridícul l’ERO. L’any 2022,  445 persones hauran passat la frontera dels 61 anys a la tele mentre, a la ràdio, ho hauran fet 51 persones més. En total, 496 persones deixaran l’empresa en un termini de 4 anys.

La meva àvia deia que recordem Santa Bàrbara quan trona. Es a dir, que ens adonem del xàfec quan som fora de casa i sense paraigua. Esperem que aquest símil no sigui aplicable a la CCMA.

La bona notícia és que tant a TV3 com a Catalunya Ràdio ja hi ha qui pensa en comprar paraigües. La qüestió és si el tema forma part de l’agenda empresarial de la Corporació i si es pot caure en la temptació de fer externalitzacions massives. Si fos així, es crearia un entramat impossible de productores com ha passat a d’altres mitjans? En aquest sentit, es voldria mantenir els serveis informatius i els esports en plantilla mentre s’externalitza la producció de programes i dels canals “menors”?

Es despleguen més escenaris. Per exemple, la solució pot passar per avançar-se al caos amb un pla de prejubilacions parcials lligades a contractes de relleu? Si és així, la Corporació té prou capital per afrontar-ho? I seran capaços de tocar la qüestió amb sensibilitat? S’aprofitarà per fer una retallada del capítol 1?

Em temo que se m’acaba abans l’article que els interrogants, però, amb aquests que ja es formulen, crec que n’hi ha per anar fent. Convindria recordar que ja se li veu l’aleta al tauró. Mentrestant que l’urgent no passi per davant de l’imprescindible.

 
 
Leandre Terol
Comissió sectorial de Comunicació Audiovisual
Esquerra Republicana
audiovisual@esquerra.cat