Comunicació Audiovisual

Anuncis de roses per a nenes?

Jenn Díaz
Jenn Díaz

La discriminació comença a la infantesa. El moviment feminista va començar, fa anys, a assenyalar els estereotips femenins i masculins. Van començar a identificar que els rols que mostrem als nostres infants segueixen perpetuant les desigualtats que hi ha entre homes i dones. Que una nena de ben petita ja comença a tenir indicis del que vol dir ser dona en un món androcèntric i patriarcal. Un dels reptes de la coeducació és precisament acabar amb els estereotips a les escoles, perquè el gènere no tingui un impacte en la formació de la personalitat dels nostres infants. La coeducació pretén fer pujar la nova generació sense prejudicis, sense regles escrites fa segles, amb la mirada neta i respectant l’autoconeixement del cos i de la personalitat dels nostres infants.

La coeducació encara és un repte, la societat segueix propiciant la discriminació per raó de gènere i, a més, a començar ben d’hora. La lluita per l’alliberament de la dona ve de lluny, i al llarg d’aquests anys les dones hem hagut de veure com la resta de lluites eren més importants i urgents que les nostres. Els estereotips infantils es veu que també passa: intentant que no n’hi hagin, hem aconseguit que els estereotips de nens vagin a la baixa, però el de les nenes s’incrementin. 9 de cada 10 estereotips són femenins. El CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) ha fet un informe de la publicitat per a nens i nenes, i resulta que les nostres filles, quan miren la televisió i la publicitat s’adreça a elles, el que els ofereixen són nenes amb nenes, nenes amb nines, escenes d’interior i tonalitats roses i colors pastel. I, és clar, paraules com màgic, cantar, aprendre, veritat i xumet.

No importa la feina que fem des de casa, de forma individual, o la que col·lectivament es faci des de les escoles, si els referents que oferim als nostres fills i les nostres filles segueixen oferint un món dividit en dos, i desigual quan es tracta de les nenes. Per començar hauríem de començar a assumir que el món no es divideix en femení i masculí, i per acabar hauríem d’eliminar d’una vegada per totes què vol dir femení i què volem que vulgui dir.
 


Jenn Díaz
Diputada al Parlament de Catalunya