Memòria

Superar la gesticulació de la memòria

Polítiques de memòria en un nou context municipal

Superar la gesticulació de la memòria a Barcelona
Superar la gesticulació de la memòria a Barcelona

Polítiques de memòria en un nou context municipal

La memòria històrica, al llarg dels darrers quatre anys a Barcelona , ha estat captiva d’una determinada visió dels fets que s’acompanyava d’unes actuacions més de foto que de fons. De fet, el comissionat de polítiques de memòria a la ciutat de Barcelona ha tingut més voluntat en reinterpretar la història, en funció de la seva ideologia, que de fer polítiques reals. Posaré dos exemples: l’exposició sobre el franquisme al carrer, fet a El Born Centre de Cultura i Memòria, i l’eliminació de l’estàtua d’Antoni López.

En el primer cas, allò que donava sentit era el fet provocatiu, pornogràfic, de l’exhibició d’una estàtua eqüestre del dictador al carrer. La “exposició” era pobre, dispersa, anti científica... Lamentable des d’un punt de vista museístic, infumable des del camp històric. Però ja tenien el que volien, la foto, l’estàtua tunejada del dictador. Sobre l’estàtua d’Antoni López, negrer reconegut, com tants altres empresaris europeus del moment, es va fer un acte simbòlic important: es va enretirar l’estàtua amb tot l’aparell propagandístic. I prou. El pedestal amb els frisos d’homenatge hi romanen. Però ja tenia la foto, no calia prendre el temps en accions de més calat.

No detallaré el conjunt de polítiques que lluitarem per implementar a l’Ajuntament de Barcelona o, encara que sigui des de l’oposició, lluitar per fer-les concreció, no només discurs. Però no puc deixar d’avançar només un parell, temps tindrem per esmentar totes les altres.

En primer lloc, i en allò que podem desenvolupar des de les nostres pròpies forces, cal lluitar per feminitzar la memòria històrica, sense plantejaments anacrònics, sense pretendre que els homes i dones dels anys 30 i 40 fossin el que, malauradament, no eren. Aquesta feminització de la memòria passa, indefugiblement, per rescatar de l’oblit la repressió col·lateral, la repressió civil, patida per tantes dones com a conseqüència de la voluntat de venjança dels franquistes sobre tot el que envoltés els vençuts, tinguessin, o no, implicació personal en cap actuació política. Un homenatge a les supervivents de la derrota.

I lluitarem, des de l’Ajuntament de Barcelona, per la creació d’un oficina d’atenció a la víctima, als represaliats i represaliades, a totes aquelles persones que van perdre els seus béns, ja sigui en nom de les lleis franquistes, ja sigui per la simple i pura ocupació del domicili per part de les tropes ocupants.

Rere quatre anys de marge de confiança, ara toca actuar. Els republicans no deixarem la memòria en mans de qui, només, la vol instrumentalitzar.


 

Manuel Pérez Nespereira

Comissió sectorial de Memòria i Reparació

memoria@esquerra.cat