Catalunya compta amb una llarga i rica experiència pedagògica i d’innovació educativa. L’any 1931 la Generalitat va crear els primers instituts escola com a centres d’ensenyament secundari vinculats a escoles de primària, integrats dins el règim del Patronat Escolar Municipal. N’hi van haver tres a Barcelona (Parc de la Ciutadella, Pi i Margall i Ausiàs March) i un a Sabadell. Les seves activitats estaven inspirades en els principis pedagògics de l’Escola Nova Catalana i van representar una nova concepció de l’ensenyament a l’etapa de la secundària. Aquests centres, amb la resta d’institucions de la Generalitat, es van suprimir l’any 1939 i els seus impulsors van ser fortament represaliats.

Ara el Departament d’Educació ha anunciat la creació de 25 Instituts escola nous que integraran els nivells educatius d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. I la voluntat política expressada és continuar estenent aquest nou model organitzatiu que es concep amb la idea de sumar-se a l’impuls de la necessària transformació educativa.

El model d’institut escola pretén donar resposta a un dels punts més rellevants del nostre sistema educatiu: la necessitat de continuïtat educativa entre l’educació infantil i primària i l’educació secundària obligatòria a l’educació pública. Les principals raons són diverses.

En primer lloc, permet graduar l’estructura dels equips docents en funció del nivell d’autonomia de l’alumnat. El canvi de primària a secundària implica, sovint, una dispersió de referents educatius que dificulten l’orientació i l’educació personalitzada i acaba esdevenint un autèntic factor de risc. El fet de passar de tres o quatre professors a primària - un dels quals amb moltes hores d’atenció al grup- a nou o deu professors a la secundària, incrementa aquest risc, tant pel que fa a la manca de referents clars dels alumnes, com als criteris d’intervenció pedagògica del professorat.

En segon lloc, facilita treballar el currículum per àmbits. L’estructura actual d’especialitats docents, pensada per a un currículum per matèries en l’educació secundària obligatòria, dificulta l’enfocament competencial. Una de les millores necessàries del nostre sistema té a veure amb la capacitat de superar el model curricular atomitzat per matèries i orientar-lo cap a un enfocament on la interdisciplinarietat hi tingui un paper vertebrador. El pas de la primària a la secundària ha de permetre enfortir aquesta mirada transversal per àmbits curriculars i enfocaments globalitzats. Així, s’afavoreix una atenció més personalitzada, tot reduint el nombre de professors referents dels alumnes.

I finalment, aquest model és un projecte amb un únic claustre de professors que integra professionals del cos de mestres i del cos de professorat d’ensenyament secundari. Aquest fet enriquidor, ha de facilitar que tots els docents, independentment del cos on imparteixen la docència, actuïn tenint en compte la continuïtat educativa des dels 3 fins als 16 anys.

Carles Martínez

President de la comissió sectorial d'Educació

Esquerra Republicana