A les persones implicades en el món cultural i educatiu no ens sorprèn l’afirmació que les administracions haurien de tenir els departaments d’educació i cultura junts. És una idea recurrent de la qual, fins i tot, se n’han fet estudis i jornades.

Quan es fa aquesta afirmació, en què es pensa, en realitat? En que el sou de mestres i professors l’assumeixi el Departament de Cultura? O en que les subvencions de l’OSIC incorporin criteris pedagògics?

En la realitat que vivim i el futur que hem de construir sembla més lògic i raonable pensar en una planificació conjunta, coordinada i consensuada, a mig i llarg termini, d’aquells projectes i espais tangencials entre cultura i educació.

Per exemple, en la recuperació i difusió de la memòria històrica. Com introduïm als centres educatius el patrimoni que representa la memòria de les persones que integren la nostra societat?

Cal treballar continguts i currículums dels ensenyaments superiors d’àmbit artístic. Ens hi juguem el futur de la creativitat del país. Quins coneixements individuals adquireixen els alumnes que després reverteixin socialment?

Com millorem les biblioteques escolars? Sobretot en un context on cada cop més, per sort, la comunitat educativa té un paper fonamental i estem aplicant conceptes més oberts als espais educatius i, per tant, entenem el concepte “escola” més enllà de les parets del centre.

Tenim al davant reptes que cal assumir i treballar en positiu.

Sergi Seguí

@Sergi_Segui

cultura@esquerra.cat