Educació

Reconeixement a Ferrer i Guàrdia a Brussel·les

Ofrena a Ferrer i Guàrdia a Brussel·les
Ofrena a Ferrer i Guàrdia a Brussel·les

L’oficina de l'eurodiputada Diana Riba al Parlament Europeu va organitzar els dies 20 i 21 de novembre una visita a Brussel·les per commemorar la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia, 110 anys del seu assassinat, i aprofitar per aprofundir en altres aspectes d’aquest pedagog, més enllà del que estudiàrem en una o altra carrera universitària relacionada amb la pedagogia i del que trobem a les planes de la fundació Ferrer i Guàrdia (www.ferrerguardia.org).

La sectorial d’educació d’ERC va poder enviar quatre membres per homenatjar-lo juntament amb altres membres d’associacions relacionats amb la pedagogia i l’educació, i amb membres de la Fundació.

Poc cal explicar de la vida i principis de la seval’ Escola Moderna com són la coeducació per sexes, que encara és una lluita en certs pensaments dogmàtics; coeducació social, un altre aspecte que ara en diem equitat i no segregació; rebuig a exàmens, encara tenim molts centres on són la principalúnica eina per avaluabler; racionalisme i aprenentatge no dogmàtic, encara estem impulsant; i molts altres aspectess que fa un segle eren l’avantguarda i ara també.

Em centraré en aquells aspectes que et fan adonar de la importància d’una figura com Ferrer i Guàrdia encara es té present més enllà del propi territori, on la petjada del que representà té significat i record. El debat organitzat després de les lliçons magistrals de Pere Solà i Anne Morelli ens va donar eines per interpretar del perquè Brussel·les respecta, estudia i ret homenatge a Ferrer i Guàrdia.

Brussel·les va ser de les úniques ciutats europees on es van organitzar manifestacions i actes de repulsa per l’actitud i injustícia del govern espanyol vers la sentència de mort. Es conserven fotografies i cartells que ho testifiquen en publicacions d’aquelles dates.

Un altre punt de debat va ser interpretar perquè a Catalunya en diem Francesc i a Brussel·les en diuen Francisco i no s’ha revisat ni canviat. Pot ser cal situar la figura de Ferrer i Guàrdia en el moment històric de l’Espanya del moment, on la simbologia del personatge era respecte als seus postulats, encarats a una nova pedagogia més que a la articulació de la defensa del català, ell mateix no cregué necessari escriure en català el seu nom com es pot observar en els seus escrits.

La ciutat té un monument en honor a Ferrer i Guàrdia davant la Universitat Lliure de Brussel·les, cara a cara amb una estàtua del fundador d’aquesta universitat, Théodore Verhaegen. La nostra ofrena i record no seria única i solitària per la quantitat d’ofrenes que hi havia, al mateix nivell que la del fundador de la universitat. A la mateixa Universitat Lliure de Brussel·les, els noms sempre són significatius, Ferrer i Guàrdia hi té dedicat un auditori, aspecte poc balder.

El monument va ser fet dos anys després del seu assassinat, el 1911, a instàncies dels lliurepensadors francmaçons, el mateix fundador de la universitat ho era; aquest és dels únics centres on existeix una càtedra universitària consagrada a la francmaçoneria. És un monument expiatori del crim i error que els ciutadans belgues li van retre. Originalment en un altre lloc, va ser dels únics que l’exèrcit nazi va retirar dels carrers, per pressions del govern franquista pel que representava per a la gent demòcrata, republicana i progressista. A Barcelona existeix una còpia del mateix monument instal·lat a l’Avinguda de l’Estadi des del 1977.

Francesc Ferrer amb les seves propostes pedagògiques va ser una peça molesta per les elits dirigents de l’Espanya del moment, també de les posteriors com va ser durant la dictadura franquista, per això els judicis per fets que se l’imputaren i que el portaren a la mort, judicis que més endavant es demostraren erronis i tendenciosos.

Ens van preparar una conferència al Centre d’Action Laïque de Brussel·les (www.laicite.be/), una associació en defensa de la laïcitat de l’estat i evidentment de l’educació. Ferrer i Guàrdia es troba reconegut amb un llibre publicat sobre el que propugnava, on l’enllacen amb els grans pedagogs europeus del segle XX.

Aprofitarem l’estada a Brussel·les per visitar el Parlament Europeu amb Diana Riba i per conèixer les tasques i funcions de la delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les de la mà de la delegada i consellera Meritxell Serret.

 

Xavier Vilà Bonmatí

Mestre i membre de la sectorial d’Educació

Esquerra Republicana