La crisi sanitària del Covid-19 ha dut imatges de pànic a les nostres pantalles en moltes ocasions. Tot plegat planteja tres reptes al nostre sistema audiovisual per mantenir-se a l’alçada de les circumstàncies que vivim.

El primer repte encara la cobertura i el seguiment d’aquesta crisi. Necessitem que tots mitjans audiovisuals, sense importar la seva titularitat, advoquin per la responsabilitat. Informar amb serietat no significa fer un minut a minut de la crisi , sinó oferir dades contrastades i rigoroses, que puguin adaptar-se a tot tipus d’audiències amb fonts especialitzades. Aquest primer repte en parlar del Covid-19 és, doncs, allunyar la població del pànic amb informació de qualitat.

El segon repte passa per adaptar-se a llars plenes a tothora. El confinament ens ha de dur a adaptar les graelles a tothom que es queda a casa amb una oferta de qualitat. En aquest sentit, la programació educativa pot actuar en un doble vector: mantenint el component educatiu en la vida de qui que no té accés a Internet i combatent la desinformació i les notícies falses que poblen la xarxa.

L’últim repte recau sobre dels grups de comunicació i les administracions públiques i se centra en tenir cura de la indústria que alimenta els nostres mitjans. El confinament podria fer que mitjans o productores que depenen d’un o dos formats o una única pel·lícula i tot el seu equip es trobessin en perill de desaparèixer.

Marc Darriba

Sectorial de Comunicació Audiovisual

audiovisual@esquerra.cat