L’associació de memòria històrica Kepa Ordoki Memoria Historikoa Bidasoan va organizar el passat 29 d’agost l’acte d’ homenatge al mateix lloc on els nazis van fer entrega del President Lluís Companys als franquistes, en motiu dels 80 anys de l’esdeveniment, al pont Avenida que uneix Irun i Hendaia.

La senyera, la ikurriña i un gran quadre de la darrera fotografia de Companys abans de ser entregat presidien l’acte de commemoració per part de l’associació en el lloc exacte a dos dies de la innaguració del famós pont que portava tancat feia més de 3 anys. A l’acte no va faltar poder escoltar la txalaparta i vam poder escoltar els bertsos d’Amets Arzallus. Els membres de l’associació Shole Aguirre i Peli Lekuona van recordar al que va ser l’unic president escollit democràticament que va ser afusellat pel regim franquista. També van destacar la importància de l’acte al pont on va citar que "Qui diria que al pont de sortida del 36 arribariaLluís Companys, protector de tots aquests refugiats", per agrair "el recolzament rebut pels refugiats per part de la Generalitat al 1936".

Durant l’acte van explicar als més del centenar de persones els fets ocorreguts.

Amb l’ocupació de França pels alemanys, l’ambaixada franquista a Paris va establir contacte directe amb els ocupants. Degut a aquesta estreta relació els franquistes van confisca les seus dels governs i dels partits polítics de la República i van aprofitar la informació trobada per represaliar als exiliats.

L’agent de la policia Pedro Urraca va estar clau per localitzar els exiliats i deportar-los a l’estat espanyol. Així ho van fer amb els socialistes Julián Zugazagoita i Cruz Salido; amb Joan Peiró de la CNT i amb el jetzale José Lecaroz.

En el cas de Lluís Companys, el 13 d’agost de 1940 va acabar la seva llibertat. En La Baule, va ser detingut per sis agents de la Gestapo i Pedro Urraca. En la primera setmana, el 21 d’agost li van fer el primer interrogatori a la presó parisenca de La Santé. El 25 d’agost, Urraca va rebre l’ordre d’extradir a Companys a Madrid. Els serveis franquistes d’afers estrangers van enviar l’ordre en un comunicat ocult que deia: “Companys saldrá de madrugada en coche y viajará con un oficial alemán y el Señor Urraca, funcionario de la Dirección General de Seguridad y adjunto de la embajada”. L’ordre va ser escrita per en Ramon Serrano Suñer, ministre d’afers estrangers de Franco.

L’extradició es va dur a cap amb el consentiment de les autoritats nazis de la França ocupada. El cotxe va arribar al pont Avenida de Irun el 29 d’agost. Urraca li va fer la darrera foto a Hendaia i li va donar una postal comprada a Biarritz per que li enviés a la seva dona, Carme Ballester.

Del 29 d’agost al 3 d’octubre, Lluís Companys va estar als calabossos de la Dirección General de Seguridad de Madrid, en una cel·la individual sota el mateix edifici. El 3 d’octubre va ser traslladat a Montjuic i va ser condemnat a mort en consell de guerra. La matinada del 15 d’octubre va ser afusellat.

A l’acte va assitir el director de Drets Humans de la Diputació Foral de Gipuzkoa Jon Gamboa i la diputada d’EH Bildu Estitxu Elduaien, així com membres de la Comisió de la Dignidat i jo mateix, en representació de la Sectorial de Memòria d’Esquerra.

Per finalitzar, es va llegir el sonet escrit per Ventura Gassol, Conseller de Cultura de la Generalitat republicana, amic i company de govern, des del seu exili:

AL PRESIDENT COMPANYS

No digueu que ell és mort -no mor l’alosa,

ni el gra de blat ni el roserer florit-,

digueu només que el president reposa

entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort -la mort és cosa

dels homes sense rels a l’Infinit-,

digueu només que té la boca closa

i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort -la Mort seria

perdre’s en el no-res, i aquell que un dia

acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l’aferra,

no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,

i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…

Joan Hernández-Moscoso

Vocal de la sectorial de Memòria i Reparació