Ara que l’espanyolisme ranci brama perquè la nova llei d’educació obri la porta al manteniment i aplicació dels programes d’immersió lingüística, paga la pena de recordar que els valencianoparlants celebrem, un any més, el Dia dels Drets Lingüístics sense tenir garantit l’ús de la llengua en tots els àmbits. La cançoneta sona a repetida, però és que la llista és llarga.

L’any 2020 els valencianoparlants continuem sense saber si aquell dia a l’administració ens atendran en la nostra llengua; si ens farem d’entendre al centre de salut; si els nostres infants i joves tindran garantit el coneixement de la llengua pròpia a la fi de l’ensenyament obligatori; si en aquell judici el valencià podrà ser la llengua vehicular; o si, a la fi, hi haurà accés a les televisions veïnes en el català de tots. És a dir, que sense entrar en atenció a la ciutadania per part dels cossos i forces de seguretat i, encara, obviant qüestions com l’oferta minsa de les plataformes de distribució de continguts digitals o el mercat cultural, els valencianoparlants eixim malparats.

Així les coses, des d’Esquerra Republicana animem el Govern del Botànic a maximitzar les possibilitats que el marc polític espanyol ofereix per a, entre d’altres accions, desenvolupar un Decret de Plurilingüisme en educació que faça del valencià la llengua vehicular de l’aprenentatge i, per descomptat, a posar en marxa una Llei d’Igualtat lingüística que assegure els drets dels valencianoparlants de manera efectiva.

Altrament, no hi ha dret!

Laura Domingo

Sectorial de Política Lingüística d’Esquerra Republicana

llengua@esquerra.cat