L’any 2021 es commemoren els noranta anys de la fundació d’ERC i de l’assumpció per ERC del paper central en la direcció política del país a partir de la seva entrada en acció.

ERC va guanyar les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 que fan caure el règim monàrquic, que després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera no pot restaurar el sistema constitucional anterior atès que la dictadura l’havia destruït de manera irreversible. Un cop establerta la República ERC també guanyarà les primeres eleccions al parlament de la República (31 diputats dels 53 elegits a Catalunya).

ERC es va constituir com a partit el 19 de març de 1931 fruit de l’acord de la Conferència d’esquerres que va aplegar el Partit Republicà Català, també el grup de personalitats que s’agrupaven en el setmanari L’Opinió, i l’Estat Català encapçalat per Francesc Macià que era, sens dubte l’home amb més prestigi i capacitat de liderar, atès que la seva personalitat transcendia l’àmbit del catalanisme republicà i era valorat i respectat per la gran majoria del país.

La fi de la dictadura va deixar el paisatge polític convertit en un erm, els partits monàrquics , tan conservadors com liberals estaven anorreats i a Catalunya , la Lliga, l’altre gran partit de la dreta jugava de manera cega a favor de la monarquia i de la restauració del règim constitucional de 1876. Per la banda de les esquerres obreres a Catalunya tant el PSOE com la UGT eren marginals i a més aquestes organitzacions havien quedat molt desprestigiades per la seva connivència amb la dictadura durant el seu primer període; d’altra banda a Catalunya la CNT, tot i la repressió, continuava essent la referència principal del moviment obrer i també hi havia un munt d’entitats associatives populars, ateneus, cercles, orfeons, etc. que mantenien la flama de la república , i va ser sobre aquesta base popular i obrera que es va constituir ERC.

Esquerra Republicana de Catalunya va triomfar i es va consolidar el 1931 com el gran partit de la democràcia i de la catalanitat perquè els seus dirigents van tenir la capacitat d’interpretar el sentit de la voluntat política majoritària que com va expressar Companys en una conferència al Foment de Reus el febrer de 1932: “restava sense ésser interpretat i recollit l’anhel de la multitud, el sentit d’aquell moment més que una altra cosa, l’impuls emotiu de la consciència pública. I sobre d’això podia fonamentar-se una gran organització que després es disciplinaria i se li farien els contorns a través de futures lluites”.

Xavier Garcia

Vocal de Cultura de la sectorial de Memòria i Reparació

memoria@esquerra.cat