El passat 16 de febrer el Govern en funcions va aprovar el Decret 11/2021, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació Catalunya. En paraules del Síndic de Greuges, aquest Decret permetrà fer un salt qualitatiu en la reducció dels nivells de segregació escolar els propers anys, atès que incorpora les principals recomanacions i instruments acordades en el marc del Pacte contra la Segregació escolar de 2019. No és pas una qüestió menor per al futur del país quan es tracta d’un dels principals problemes del nostre sistema educatiu.

La segregació escolar, és a dir, els desequilibris en la composició social de l’alumnat entre centres escolars d’una mateixa zona educativa, o las diferencies entre la composició social entre centres escolars d’una mateixa zona educativa i la dels seus respectius territoris de referència, també és una clara amenaça des d’una perspectiva social, en la mesura en què està directament relacionada amb el creixement econòmic, l’atur i la cohesió. Un sistema educatiu amb alts nivells de segregació escolar, com el nostre, és altament ineficient perquè és més car i obté pitjors resultats educatius.

Tanmateix, en la darrera dècada, des de l’aprovació de la Llei d’educació l’any 2009, els successius Governs de la Generalitat no han situat la segregació escolar; i seva reducció, entre les prioritats de llurs agendes polítiques. Ans el contrari, el que hi ha hagut ha estat inacció, quan no accions afavoridores de la segregació escolar per raons ideològiques, com ara la renúncia a desplegar les finalitats que l’article 44 de la Llei d’educació atribueix a la programació de l’oferta educativa, això és, garantir una adequada i equilibrada escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que propiciï la cohesió social. Els avenços han estat més fruit més d’iniciatives locals aïllades, que d’una agenda política per reduir els alts nivells de segregació escolar.

La darrera legislatura, però, amb ERC i el conseller Bargalló liderant el Departament d’Educació, ha suposat un transcendent punt d’inflexió amb la incorporació d’importants compromisos en aquesta matèria al Pla de Govern de la XII legislatura: l’impuls del Pacte contra la segregació escolar, la garantia d’una escolarització més equilibrada i la promoció de la cohesió social, garantint l’accés de tot l’alumnat a qualsevol centre del Servei d’Educació de Catalunya en condicions d’igualtat i d’equitat.

La importància del nou Decret en les polítiques educatives futures de reducció de la segregació escolar justifica plenament les dificultats que ha hagut de superar la nova norma fins arribar al Diari Oficial de la Generalitat. En aquest sentit, cal destacar alguns canvis profunds que introdueix el Decret i que han de determinar les agendes polítiques dels propers anys, tant del Govern de la Generalitat a través del Departament d’Educació, com dels Ajuntaments, com a corresponsables en la reducció de la segregació escolar en llurs municipis.

En primer lloc, el nou Decret és fruit d’un ampli consens (amb alguna absència notòria, però) entre els principals actors educatius (entitats municipalistes, ajuntaments, sindicats, federacions d’associacions de famílies d’alumnes, patronals de l’ensenyament concertat...). Hi ha, per fi, un acord majoritàriament acceptat que la segregació escolar no és quelcom natural i inevitable, sinó un situació d’injustícia inadmissible que es pot i cal revertir. Aquest consens al voltant de la nova regulació serà un element clau per al seu futur desplegament, atès que en la darrera dècada la falta de consens ha estat una de les raons de la inhibició dels poders públics en la lluita contra la segregació escolar.

En segon lloc, el nou Decret aborda dos de les causes principals de la ineficàcia de la lluita contra la segregació escolar en la darrera dècada, com són la manca de lideratge de l’administració educativa en la programació de l’oferta de llocs escolars i la insuficient detecció d’alumnat socioeconòmicament vulnerable.

Per una banda, el nou Decret posa fi a la greu anomalia de la falta de desplegament des de l’any 2009 de les previsions de l’article 44 de la Llei d’educació, sobre la programació de l’oferta educativa. En síntesi, aquest article atribueix al Departament d’Educació la competència sobre l’aprovació de l’oferta educativa en tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya. S’hi estableix que la finalitat de la programació és garantir la qualitat de l’educació i una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que propiciï la cohesió social. I atribueix al Govern la competència per determinar als criteris de la programació i el procediment, el qual ha d’establir la participació i la consulta dels ens locals, dels sectors educatius i de les titularitats dels centes concertats. I això és el que es desenvolupa mitjançant el Decret: s’estableixen els criteris d’acord amb els quals s’han de fer la programació de l’oferta educativa per garantir que aquesta oferta permet la reducció de la segregació escolar; i s’atribueix al Departament d’Educació la competència per aprovar l’oferta educativa, tot establint els mecanismes de participació en l’elaboració d’aquesta oferta.

Per una altra, el nou Decret dóna una nova definició de l’alumnat amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desafavorides, atribuint la condició d’alumnes amb aquestes necessitats a tots aquells que estiguin en situació de pobresa. Igualment, es fa un avenç significatiu en la detecció d’aquest alumnat per dues vies: 1) S’estableix que el Departament d’Educació ha de regular la manera d’acreditar les situacions socioeconòmiques i socioculturals que determinen la condició d’alumnat amb necessitats educatives específiques; i 2) Es disposa la coordinació entre el Departament d’Educació i els ajuntaments mitjançant la creació d’unitats de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques. Amb tot, en els propers anys s’hauria de superar l’actual situació d’infradetecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques de tipus socioeconòmiques, passant del 5% actual a una xifra més propera a la que correspon a l’alumnat que viu en situació de pobresa (entre el 21% i el 29% segons els índex de referència que s’utilitzin).

En tercer lloc, tota la nova regulació està impregnada dels principis de participació i coresponsabilitat, tant pel que fa a la programació de l’oferta educativa, com a la delimitació de les zones educatives i de les adscripcions entre centres i al procediment d’admissió. Així, es regulen les taules locals de planificació de l’oferta educativa, que passen a ser preceptives en tots els ajuntaments de més de déu mil habitants, i les comissions de participació en la programació educativa. Igualment, es reforcen les funcions de les oficines municipals d’escolarització i de les comissions de garanties d’admissió.

En quart lloc, el Decret incorpora diverses mesures, tant de programació de l’oferta educativa, com d’admissió i escolarització que han de permetre reduir significativament els nivells de segregació escolar en els propers 5 cursos. Algunes ja hi eren a la Llei des de l’any 2009, com ara la reserva de places per alumnat amb necessitats educatives específiques fins a l’inici de curs o l’establiment d’una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centre, però cap Govern des de llavors les havia desplegat i aplicat. Altres provenen d’experiències locals impulsades per ajuntaments compromesos en la reducció de la segregació escolar o del Pacte contra la segregació escolar, com ara la creació d’unitats de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques.

En cinquè lloc, s’estableixen mecanismes de retiment de comptes en relació amb la programació de l’oferta educativa i el procediment d’admissió, d’avaluació dels nivells de segregació escolar i de formació de totes les persones que d’una forma o altra participen en els òrgans de participació previstos al Decret.

En sisè i darrer lloc, el Decret neix acompanyat d’una ambiciosa memòria econòmica que preveu una inversió molt important de recursos econòmics (162 milions en els propers 5 cursos) per millorar el finançament dels centres del Servei d’Educació de Catalunya i fer possible l’escolarització equilibrada de l’alumnat socioeconòmica vulnerable, eliminant les barreres econòmiques encara existents que limiten aquesta escolarització equilibrada. A més, es preveu també la recuperació del cofinançament de les oficines municipals d’escolarització a càrrec del Departament d’Educació.

Per tot això, no exagerem si diem que l’aprovació del nou Decret suposa, juntament amb el Pla d’Educació Digital de Catalunya, una de les mesures de la política educativa més importants de la darrera legislatura. El Departament haurà de desplegar el nou Decret per garantir l’aplicació dels principals avenços de la norma; haurà de liderar la programació de l’oferta educativa amb la participació dels agents educatius, especialment els ajuntaments; i haurà d’aportar els recursos necessaris previstos a la memòria econòmica. I els ajuntaments que encara no ho fan, hauran de participar corresponsablement en la lluita contra la segregació escolar en llurs municipis, situant aquesta lluita entre les prioritats de la seva acció política. Si els poders públics estan a l’alçada de les expectatives, en els propers anys hauríem d’assistir a una reducció significativa dels actuals nivells de segregació escolar.

Juanjo Falcó Monserrat

Director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, del Departament d’Educació i membre de l’executiva de la sectorial d’Educació

educacio@esquerra.cat