L’escola Palau de Santa Eulàlia, municipi d’un centenar d’habitants de l’Alt Empordà, tornarà a obrir les portes després de 50 anys del seu tancament. És una mostra més de la voluntat del Departament d’Educació per protegir l’escola rural. I, no només no se n’ha tancat cap a tot Catalunya, sinó que s’ha incentivat també que un bon grapat d’escoles puguin incorporar nens i nenes de 0-3 quan l’escàs nombre d’infants no fa viable la creació d’una llar d’infants municipal.

Les escoles rurals són aquelles escoles d’educació infantil i primària que presten servei educatiu als pobles petits i en entorns rurals. La seva singularitat bé marcada pel nombre d’alumnat que acullen, pel fet que són l’única escola del poble, per la forma com s’organitzen, per la vinculació amb el territori i la complicitat amb la seva gent. Però també es caracteritzen per tenir un llenguatge propi i diferent de la resta d’escoles. A l’escola rural conceptes com línies, grups paral·lels o cicles no tenen sentit i es parla d’escola unitària, cíclica, ZER o mestres itinerants.

A Catalunya tenim 324 escoles rurals. I des de fa molts anys moltes estan agrupades en Zones Escolars Rurals (ZER) i comparteixen un mateix projecte educatiu i espais de coordinació, col·laboració mútua i treball en equip. D’aquesta manera es trenca l’aïllament de docents i sobretot s’amplien les interaccions socials de l’alumnat. Actualment 267 escoles rurals conformen 84 ZER a tot el territori.

No n’hi ha dues iguals i són tan diverses com ho són els pobles on s’ubiquen. Cadascuna adapta la seva estructura organitzativa amb l’objectiu de donar resposta educativa a tot l’alumnat que atén en cada moment. Sovint no tenen tots els nivells educatius però atenen alumnat d’edats diferents i gairebé mai disposen d’una aula per cada nivell però sí que atenen alumnat de tots els nivells educatius. Les ràtios alumnes-mestres són molt més baixes que a les escoles urbanes i l’existència d’aules multinivell afavoreix la creació de contextos d’aprenentatge diversos i enriquidors, l’aprenentatge globalitzat i la inclusió i l’equitat educatives.

El brogit de la mainada quan va a escola defineix com bateguen les ciutats i pobles arreu. Però a l’entorn rural aquest batec pren una dimensió transcendent. L’escola és la constatació que el poble és viu i ple de futur, hi van tots els nens i nenes del poble o dels pobles veïns i avala l’arrelament territorial i de comunitat.

L’escola rural és l’escola de les 3P: petita, pública i de poble. Tot el que passa a l’àmbit local traspassa les parets de l’aula i alhora tot el que passa a l’escola és conegut i d’interès per tot el poble. L’escola esdevé la referència socioeducativa de la comunitat, afavoreix la relació entre les persones, facilita la conciliació de les famílies, la convivència i el sentiment de pertinença.

La proximitat, el compromís amb el patrimoni natural i social, el treball globalitzat, la flexibilitat d’horaris, materials i recursos, la digitalització dels aprenentatges, el treball en equip – entre l’alumnat, entre els docents -, la responsabilitat i els hàbits de treball són ingredients d’un model propi i consolidat d’escola rural a Catalunya.

El resultat és un model d’èxit no només pels resultats educatius que s’obtenen sinó també pel clima escolar que es genera, per l’atenció individualitzada que es presta, pel foment de l’autonomia personal i la personalització de l’aprenentatge. És també un model d’èxit per evitar el despoblament i reequilibrar el territori.

El model de l’escola rural queda molt lluny de voler replicar els models d’escola urbana. Les pràctiques i experiències que neixen a les escoles de poble es poden replicar a totes les escoles, grans i petites. L’escola rural ha aconseguit ser una escola dinàmica, flexible, personal i incardinada a l’entorn amb projectes educatius ambiciosos que preparen l’alumnat per assolir les competències que el segle XXI els demana. I ho ha aconseguit gràcies a la feina discreta i l’esforç que, potser amb poc ressò, han fet durant molts anys mestres de petites grans escoles.

Avui entitats, universitats i administració treballen conjuntament amb l’objectiu de mantenir, millorar i reflexionar sobre l’escola rural. El Secretariat de l’Escola Rural, els Moviments de Renovació Pedagògica, l’Observatori d’Educació Rural de Catalunya i la Taula d’escoles rurals del Departament d’Educació són una mostra de la voluntat de treballar propostes de futur que ajudin a avançar en la formació del mestre/a de poble i a consolidar els projectes educatius de les escoles rurals com una opció de qualitat tant per donar resposta a les necessitats educatives dels infants com per generar oportunitats.

Maite Aymerich Boltà

Membre de la Sectorial d’Educació i directora general de Currículum i Personalització