Cultura

La invasió subtil de la censura

Jordi Foz
Jordi Foz

Durant més de dos anys, Toni Galmés i l’Editorial Comanegra han hagut de patir la persecució judicial i policial per publicar un llibre d’il·lustracions humorístiques de la col·lecció “On és l’Estel·la?” dedicat a l’1 d’octubre. Dos anys d’intent d’intimidació, dos anys de censura, que cal combatre radicalment.

La llibertat d’expressió artística és un dret humà fonamental i un indicador d’una societat sana i lliure, indissociable de la llibertat republicana. Per això, les polítiques culturals republicanes han d’impedir la censura i afavorir les condicions perquè els artistes es puguin expressar amb la màxima llibertat. Cal combatre no només aquelles formes més explícites de censura pròpies dels sistemes totalitaris, sinó també les que patim a les democràcies liberals sovint amagades sota mecanismes més subtils.

La llista de casos de censura a casa nostra és molt llarga; i encara se n’ha fet més com a conseqüència de la repressió contra el republicanisme català dels últims anys. Afortunadament, pel que fa a la querella interposada per diversos sindicats policials contra l’editorial Comanegra i el dissenyador Toni Galmés per la publicació de “On és l’Estel·la”, finalment s’ha produït l’arxiu judicial. Però aquest resultat final no fa desaparèixer el patiment i la por a una possible condemna que les persones perseguides han hagut de patir. No ens enganyem, la simple activació d’aquests procediments judicials és un mecanisme de censura, que busca espantar i impedir la crítica mitjançant la inoculació de la por a la societat. I no oblidem tampoc que els servidor públics, i els policies querellants ho haurien de ser, han d’estar disposats a encaixar i tolerar les crítiques més que ningú.

Més enllà de la repressió contra el republicanisme català, també es produeixen constantment casos de censura com aquest. Aquesta mateixa setmana ha estat absolt, per exemple, l’artista Abel Azcona. El jutjat d'instrucció de Berga ha arxivat el cas contra ell, investigat per una obra crítica amb la pederàstia a l’Església en una exposició que es va fer al centre d'art Konvent, a Cal Rosal l’any 2016. Un cop més uns quants any de patiment i de persecució del tot injustificats.

A més, malauradament, no sempre els casos judicials acaben bé. Al contrari, sense anar més lluny, l’Estat espanyol té el mèrit de ser de les poques (per no dir de la única) democràcies liberals europees amb cantants (com ara Pablo Hasel o Valtonyic) a la presó o a l’exili com a conseqüència de les lletres de les seves cançons.

Molts d’aquestes casos tenen en comú que els artistes expressaven en la seva obra una crítica a una institució (policia, església, monarquia, etc.). Des d’una mirada republicana, qualsevol censura és injustificable, però encara ho és més quan un creador és perseguit per criticar les institucions que concentren més poder. La crítica, la vigilància del poder, és un condició de la llibertat republicana.

Una bona manera d’adonar-se de la presència a la societat contemporània d’aquesta censura i de l’impacte nociu que té sobre el debat públic és visitar la col·lecció Censored, de Tatxo Benet, que agrupa diferents obres d’art censurades. Una col·lecció que es va iniciar precisament com a conseqüència de l’adquisició de l’obra Presos políticos en la España Contemporanea, de Santiago Sierra, retirada d’un dia per l’altre de la prestigiosa (potser no tant després d’aquest acte de censura) fira d’art contemporani ARCO del 2018. Fa poc en vam poder gaudir a l’exposició Línies Vermelles: la censura en la col·lecció de Tatxo Benet al centre La Panera de Lleida. Esperem que se’n pugui gaudir a d’altres municipis catalans, però, fins aleshores, se’n pot fer un tast aquí:

http://www.lapanera.cat/ca/programacio/exposicions/linies-vermelles-la-censura-en-la-coleccion-de-tatxo-benet

Passejar-se per les seves obres, et reafirma sense dubte en la convicció que la crítica al poder (polític, econòmic, religiós o del tipus que sigui) és un valor que les polítiques republicanes han de facilitar impedint la censura i facilitant totes les formes d’expressió artística. Una ciutadania crítica, creativa, que participa activament i de forma vigilant és indissociable de qualsevol projecte polític que vulgui combatre les formes de dominació arbitràries. La llibertat republicana exigeix posar tota l’energia necessària per impedir tots aquells mecanisme legals que possibiliten la censura (lleis mordasses, delicte d’injúries contra la corona, delictes contra els sentiments religiosos, etc.) derogant o introduint les modificacions necessàries perquè no puguin ser emprats com a mecanisme per atemorir els artistes. Però el repte no acaba aquí, sinó que les nostres polítiques culturals republicanes a totes les institucions han de facilitar als creadors la creació i la difusió de la seva obra: amb ajuts, programant cultura o sent molt restrictius amb la introducció de normes que directa o indirectament dificultin els espectacles culturals. I per damunt de tot impulsant que l’espai públic sigui l’espai de la cultura.

Els carrers, les places, les escoles i els equipaments han de ser espais oberts als artistes i a les seves obres, cal que estiguin plens d’art, també d’aquell, sobretot d’aquell, crític amb el poder i les institucions.

 

Jordi Foz

President de la sectorial de Cultura

cultura@esquerra.cat