És cert que el talent jove s’organitza i que, tot i que només un 19,6% dels i les joves d’entre 15 i 29 anys de la província de Barcelona tenen el català com a llengua habitual, han crescut els referents en català a les xarxes. És cert que hi ha adolescents pioners que utilitzen TikTok o Twitch per normalitzar el català. Ara bé: no per això és menys cert que les ficcions en català fa anys que lluiten per no desaparèixer.

Les ficcions audiovisuals funcionen com una sèrie de miralls que busquen que l’espectador s’hi vegi reflectit i que s’hi identifiqui –relate que diuen els anglesos– per com vesteix, pel seu origen, per la manera d’estendre la roba o per la llengua en què parla. I ho aconsegueixen.  Quan alguns érem petits, la CCMA va fer una aposta forta per un doblatge de qualitat i a l’hora del pati molts jugàvem a somiar que érem en Goku, la DoReMi o l’Emma de Plats Bruts.

Avui hi ha més oferta que mai i les llengües minoritàries han de lluitar molt més que la resta per fer-se el seu forat. Durant el confinament de l’any passat, les úniques possibilitats que teníem de sobrevolar casa nostra era a través de continguts audiovisuals en castellà i en anglès, els magnats de les plataformes de continguts. A canvi del viatge, però, havíem d’acceptar uns referents amb valors diferents dels nostres que ens forçaven a comunicar-nos-hi
amb una llengua que no ens és la pròpia.

No cal desanimar-se. Podem guanyar i Les de l’hoquei (2019) n’és un exemple. Programar sèries antigues seria nostàlgic, i insistir en referents antics només ens satisfà als convençuts.

Cal crear ficcions amb nous referents moderns, feministes, diversos, de qualitat i que parlin en català. I l’objectiu de la consellera Natàlia Garriga d’augmentar el pressupost de Cultura fins al 2% per enfortir l’audiovisual en català n’és un inici.

Ens cal tenir una narrativa compartida en català en la qual puguem confiar. Uns referents modelats a partir de nosaltres, amb les mateixes angoixes i emocions. Als i les joves ens calen uns personatges catalanoparlants en qui pensar, de qui enamorar-nos i amb qui compartir somnis.

Guillem Lloret i Triola

audiovisual@esquerra.cat