Seure al sofà, agafar el comandament i mirar què fan ara a la televisió és una rutina que cada cop més s’està perdent. Ara som nosaltres, els espectadors, els qui escollim què volem veure i quan. Les formes de consum audiovisual s’han transformat i la realitat dels vuitanta, quan va néixer TV3, s’ha capgirat de dalt a baix amb una fragmentació i segmentació dels continguts que obliga a tots els mitjans, també als públics, a renovar-se si no volen quedar-se enrere.

A finals de 2019 el Parlament va aprovar la Llei 7/2019, del 14 de novembre, de modificació de la Llei 2/2000, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i de la Llei 11/2007, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A través d’aquests textos normatius ens comprometíem a una renovació del consell de govern de la Corporació i del Consell Audiovisual, amb una majoria de dues terceres parts del Parlament. Una manera d’intentar cercar els màxims consensos per a dos òrgans tan cabdals per a la Cultura del País. La tasca, però, no està sent ni serà gens fàcil.

Per poder dur a terme aquestes renovacions, imprescindibles per donar l’impuls i la força necessàries perquè els mitjans de la corporació facin el salt al segle XXI, cal sumar una àmplia majoria que passa -com a mínim- per sumar la coalició de govern (ERC i Junts) amb el principal grup de l’oposició (PSC). I ja se sap que els interessos -des del punt de vista més positiu del terme- d’uns i altres moltes vegades no són coincidents. Ara bé, des d’Esquerra Republicana, pensem que l’hora és greu i que entre totes i tots hem de ser capaços de deixar de banda possibles i legítims interessos, per prioritzar l’interès col·lectiu de salvar els mitjans públics del país. Sí, estem parlant d’això.

Ens cal enfrontar la renovació del consell de govern de la corporació des de l’òptica de la professionalitat. Entenent que les formes de consum audiovisual han canviat. Prioritzant el públic infantil i juvenil. Teixint aliances i complicitats amb les grans plataformes a les quals s’està traslladant el gran públic. Posant el servei públic com a prioritari, amb l’equitat social i territorial com a banderes.

Per tot això al Parlament de Catalunya hem iniciat una sèrie de compareixences amb la voluntat d’escoltar el sector abans de fer aquesta renovació que ha de garantir la supervivència de la corporació catalana de mitjans. És cosa de totes i tots abans no sigui massa tard. Nosaltres hi estem fermament compromesos i farem tot el que estigui al nostre abast perquè es produeixi la renovació en aquests termes. Esperem ser capaços de trobar les aliances necessàries que ens han de permetre desllorigar la situació.

Raquel Sans Guerra

Diputada al Parlament de Catalunya