Un dels trets característics de la nostra identitat cultural com a país, és sens dubte, la rica i extensa base associativa de que disposa la societat catalana. Entitats, associacions i ateneus que, històricament, han configurat una estructura sòlida per a la cultura catalana, que s’estenen per tot el país i que són un autèntic focus generador de creativitat i alhora, també, han actuat com a element preservador de moltes tradicions.

Tots aquests equipaments, de base associativa, conformen una xarxa on es desenvolupa la cultura de base d’aquest país. Hi ha una vinculació directa entre la base organitzativa de la nostra cultura popular i la vida col·lectiva pròpia de la societat catalana. La nostra capacitat col·lectiva d’organització cívica prové d’aquestes fórmules associatives que han estat capaces de preservar tantes coses, en contextos molt hostils.

Això la converteix, d’entrada, en una eina educativa molt potent, però també constata que aquesta xarxa associativa forma part del patrimoni propi de Catalunya i cal que siguem capaços d’assegurar que, com a tal, rebi el reconeixement, l’atenció i els ajuts necessaris, per tal que pugui mantenir-se activa i continuar treballant, des de la base, no només en matèria cultural, sigui la que sigui (teatre, corals, esbarts, colles de diables, geganters, sardanistes, castellers, etc), sinó també en aquells aspectes més beneficiosos que aporten socialment.

I és que la base organitzativa de la nostra cultura popular està basada en la vida associativa i aquesta porta implícits valors com la solidaritat, el treball comunitari, etc. Podríem dir, sense por d’exagerar que, la cultura popular esdevé una escola de ciutadania, que recull valors molt republicans i aquest factor educatiu i transmissor de valors l’hem de reconèixer i protegir com a part del nostre patrimoni nacional, per tal que pugui continuar al servei del país.

Aquest és un dels objectius del desenvolupament de la Llei del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya que, entre d’altres coses, ha de donar un marc de reconeixement i suport a tota aquesta xarxa cultural de país. Una identificació clara del seu paper i un reconeixement a la feina feta, de manera anònima, col·lectiva i voluntària durant anys i anys, així com un marc normatiu que reconegui la seva realitat i en faciliti la tasca.

Adelaida Moya i Taulés

Vocal de la sectorial de Cultura i directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya

cultura@esquerra.cat