L’any 1983 les Corts Valencianes aprovaren la Llei d’ús i ensenyament del valencià, una llei que ha representat l’eina més important de recuperació de la nostra llengua a través de l’escola i de la comunitat educativa de manera destacada, i que establia, ara fa 38 anys, que el valencià seria incorporat a l’ensenyament en tots els nivells educatius i que, als territoris de predomini lingüístic castellà, la incorporació de la llengua es faria de manera progressiva.

La Llei d’ús i ensenyament del valencià perseguia l’objectiu que tot l’alumnat valencià dominara el valencià en igualtat de condicions amb el castellà a la fi de l’ensenyament obligatori i, tot seguint els preceptes segons els quals, quan hi ha una llengua predominant i una altra de minoritzada, el model lingüístic més efectiu és l’exposició plena a la llengua de menor implantació social, apostava pel valencià com a llengua vehicular de l’aprenentatge.

I així s’ha avançat en les últimes dècades. Ara, però, que les dades pel que fa a l’ús i al coneixement de la llengua ens mostren que hi ha molt de camí per córrer, el Govern valencià continua apostant per una Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, que no garanteix la igualtat d'oportunitats formatives i professionals d'una part de l'alumnat perquè no assegura una competència efectiva en les dues llengües oficials del País Valencià. La “Llei Marzà” de plurilingüisme esdevé una llei de mínims que fa l’orella sorda a l’experiència educativa dels darrers quaranta anys i a tots els informes i estudis que avalen que l’ús vehicular de la llengua minoritzada en l’educació ha de ser majoritari si realment es pretén corregir el bilingüisme asimètric que el valencià viu a hores d’ara.

L'Administració té l'obligació de procurar les millors condicions educatives, culturals i laborals a tota la ciutadania, en aquest cas a a tots els infants i joves del País Valencià. Així les coses, seria una negligència per part del Govern del Botànic mantenir un model educatiu de plurilingüisme que, sense atendre la realitat sociolingüística del país, vehicula els continguts tot establint uns percentatges lingüístics que, en última instància, suposen un greuge comparatiu perquè no són garants d’equitat al nostre sistema educatiu. Com assenyala l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, des d’un punt de vista pedagògic, l’aprenentatge del valencià i en valencià ha d’estar complementat i no substituït per l’aprenentatge del castellà i de l’anglés o altres llengües d’Europa o emergents en el camp internacional.

La mateixa llei de plurilingüisme apunta que “la llengua pròpia d’un territori és la base més positiva i exitosa per a la formació multilingüe”. I és per això que en Esquerra Republicana apostem pel model d’excel·lència que suposa la immersió lingüística. Perquè, tot atenent les possibilitats que ofereix el marc de la nova Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, és un exercici de responsabilitat política encarar nous esforços que asseguren la pervivència del valencià; és més important que mai que l’escola -com a eina transformadora de primer ordre- mantinga l’esperit d’integració lingüística i no faça ni un pas enrere en l’ensenyament en valencià.

Apostem per una escola que, oberta al món i a la diversitat cultural i humana, convertisca el valencià en l’instrument fonamental de cohesió i cooperació -vinguen d’on vinguen i parlen la llengua que parlen- de tots els estudiants del país. Va de bo!

Laura Domingo Comes

Sectorial d’Educació-Política lingüística d’Esquerra Republicana del País Valencià