Què farien vostès si els hi diguessin que el professor de la classe del seu fill de 7 anys està acusat d’agressió sexual a un altre nen de la classe? Portarien el seu fill a la classe amb normalitat o voldrien que el professor fos apartat fins aclarir l’assumpte? Què farien vostès si fos la seva filla de 7 anys qui acusa al seu professor d’agressió sexual? Continuarien portant la seva filla a classe amb absoluta normalitat o intentarien mantenir-la apartada del professor?

Preguntes com aquestes van servir perquè el passat 19 d’octubre, al Ple del Congrés dels Diputats, Esquerra Repubicana plantegés la presa en consideració de la Proposta de llei contra els abusos sexuals als menors. I no només als centres educatius. I és que volem protegir els menors víctimes d’abusos sexuals en qualsevol espai en què treballadors i funcionaris estiguin en contacte amb menors. En conseqüència, la nostra iniciativa, que ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris - a excepció de VOX - planteja modificar l’Estatut dels Treballadors i l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic perquè aquelles persones a qui s’obri un procediment judicial per delictes o abusos sexuals puguin ser apartats del seu lloc de treball mentre esperem una resolució judicial ferma.

Som conscients que estem davant d’un dilema moral. Perquè apartant al professor s’està qüestionant la seva presumpció d’innocència i pot ser víctima d’una gran injustícia si finalment es demostra la manca de culpabilitat. Però si no se l’aparta i torna a cometre un abús sexual, no només s’està cometent un delicte, sinó que a més, s’està produint una greu falta de l’Administració per no protegir activament el dret del menor. Així que, davant una col·lisió de drets entre el dret a la presumpció d’innocència del professor i el dret del menor, considerem que aquest darrer és el que preval en espera de la sentència.

No volem castigar a cap professor, ans al contrari. Evitem que cap família l’assetgi i proposem mantenir les seves retribucions bàsiques i prestacions familiars per fill durant la suspensió provisional.

La legislació catalana només permet suspendre l’acusat a un màxim de 6 mesos, per culpa de l’EBEP, i veient el col·lapse judicial actual, ja sabem que una sentència pot tardar mínim un parell d’anys! Per això, volem que siguin les administracions educatives competents qui tinguin la potestat (si ho consideren) d’apartar al professor acusat.

A més, proposem que el termini de prescripció comenci a comptar en el moment que la presumpta víctima compleixi 30 anys. I, a més, que es creï un fons, amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat, per finançar les administracions per poder invertir més en formació i prevenció de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual del personal que treballa habitualment amb menors.

Haig d’admetre, però, que és llastimós que la defensa d’aquesta iniciativa s’hagi de fer a Madrid. I és que, si no modifiquem la legislació estatal, la Generalitat no pot actuar. En una Catalunya independent, el que s’ha debatut al Congrés, ja seria llei. I ho seria perquè totes i tots desitgem. Tolerància 0 a la violència sexual!

Montse Bassa

Diputada d’Esquerra Republicana al Congrés

educacio@esquerra.cat