Memòria i Reparació

Lluís Companys, l’home que no morirà mai

Sara Bailac i Ardanuy
Sara Bailac i Ardanuy

El passat diumenge 17 d’octubre es va celebrar a Bellpuig uns dels nombrosos actes d’homenatge que es van fer arreu del país en memòria de la figura del president Lluís Companys. El cas de Bellpuig és un dels tants exemples de les polítiques de memòria que es fan al món local per dignificar la memòria republicana i com a fórmula per combatre el feixisme.

Encara a dia d’avui, el govern de l’Estat espanyol segueix sense condemnar i il·legalitzar el franquisme, perpetuant el que es coneix com el model espanyol d’impunitat, que es va establir a partir de la llei d’Amnistia del 1977, una llei de punt i final que no permet exercir el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació del crims comesos per la dictadura franquista.

És per aquest motiu que es va iniciar el procediment de la “querella argentina”, emparat en el principi de jurisdicció universal per crims de lesa humanitat, en què víctimes i familiars de les víctimes del franquisme d’arreu de l’Estat han acudit a la justícia argentina per aconseguir justícia. Un procediment en el que Esquerra Republicana es va afegir presentant una querella per l’assassinat del president Companys i que inclou també els 45 alcaldes i els 2 diputats d’Esquerra Republicana assassinats també pel franquisme. Diumenge en nom d’Esquerra Republicana vàrem dipositar una còpia de la contribució d’Esquerra Republicana a la Querella argentina i d’un vídeo documental de la figura del president Companys a l’Espai Lluís Companys El Tarròs, gràcies a l’impuls de la comissió sectorial de Memòria.

Ara ens trobem en un nou episodi amb la llei de Memòria democràtica proposada pel Govern dit de manera autocompalent elmés progressista de la història, però que segueix sense fer el pas d’il·legalitzar el franquisme i de retruc anul·lar els judicis sumaríssims que es van perpetrar, entre ells el del president Companys. Així, la fiscalia de sala que crea la llei serà inútil perquè no permetrà jutjar als criminals. Tampoc assumeix responsabilitats patrimonials, entre les quals els béns d’Esquerra Republicana incautats.

És per aquest motiu que, tal i com vam fer al 2007 en el debat d’aprovació de la llei de Memòria històrica, Esquerra Republicana hem presentat una esmena a la totalitat amb text alternatiu a la llei de Memòria democràtica per fer prevaler els principis de veritat, justícia i reparació de les víctimes. Una esmena a la totalitat que permetria derogar la Llei d’Amnistia de 1977 com a llei de punt i final que permet blanquejar el franquisme, i que faria justícia als crims comesos pel franquisme a totes les víctimes perseguides per la seva ideologia esquerrana, republicana i catalanista, així com també a les dones silenciades víctimes de la repressió.

Esquerra Republicana hem estat impulsors de les polítiques de Memòria, en especial essent al capdavant de les conselleries amb en Raül Romeva, Carles Mundó i Ester Capella. Unes polítiques de memòria que han impulsat l’obertura de fosses per tancar els dols i la posada en marxa d’un banc d’ADN per a la identificació de les víctimes. Que ha promogut els espais de memòria en record de les víctimes, com el Camp de la Bota, el Museu de l’Exili, el Memorial de la Batalla de l’Ebre o les pedres de memòria stolpersteine. I l’impuls de les llei al Parlament de l’anul·lació de judicis sumaríssims o la llei de Memòria Democràtica per impedir l’exhibició de simbologia feixista a l’espai públic. I la creació de l’Espai de Memòria Lluís Companys a El Tarròs que, gràcies a l’esforç conjunt de les administracions, ha contribuït en el procés de reparació de la memòria del president afusellat pel franquisme. Una reparació que només serà plena quan l’Estat espanyol demani perdó pel seu assassinat.

Ara, com sempre, les polítiques de memòria han de seguir sent una estructura d’estat per refermar els valors republicans i combatre el feixisme.

 

Sara Bailac i Ardanuy

Vicesecretària General d’Acció Política i senadora