Des dels seu començament, a l’estiu del 2019, el municipi republicà de Bellpuig ha estat treballant en diferents accions que poden ser inspiradores d’altres iniciatives de política de memòria en el món municipal:

L’aprovació d’una moció política de recuperació de la memòria i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil.

La instauració, de manera pionera dins el món local, del dia local de la Memòria. En el cas de Bellpuig el dia 4 de gener, ja que va ser un fatídic 4 de gener de 1939 a dos quarts de nou del matí quan l’aviació feixista massacrava 24 persones al nucli urbà de Bellpuig, majoritàriament dones, nens i ancians d’entre 8 mesos i 76 anys d’edat que eren dins les seves cases o als precaris refugi que s’havien construït en pallisses, corrals i eres.

L’elaboració d’un informe exhaustiu sobre el cost humà de la Guerra Civil a Bellpuig amb la col·laboració de Noemí Riudor, historiadora pallaresa Investigadora del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i integrada dins el Projecte Cost Humà de la Guerra Civil des de juliol de 2017 i que ens ha permès identificar més de 130 persones que van morir com a conseqüència de la Guerra Civil a Bellpuig i dues persones exiliades i assassinades al camp d’extermini del complex Mauthausen-Güsen.

Entre aquestes més de 130 persones hi ha, a banda dels combatents, les 28 víctimes civils dels bombardejos feixistes del dies 4 i 7 de gener de 1939 a Bellpuig; però també ha permès identificar-ne 11 de refugiades a la Colònia de Refugiats Francesc Macià del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig a les primeries de la Guerra i procedents de llocs tan diversos com Soreña (Jaén) El Tiemblo (Àvila), Castro del Rio, La Carlota, Espiel i Còrdova capital , Madrid, Reinosilla (Cantàbria), Sabiñánigo i Velilla de Cinca (Osca) i Sunyer (Segrià) totes enterrades a Bellpuig. Multitud de combatents republicans ferits en combat originaris de diverses comarques catalanes com Osona, Segrià, Barcelonès, Urgell, Berguedà, Maresme, Priorat, Pla d’Urgell o Bages i de llocs tant diversos de la geografia espanyola com: Santa Elena (Jaén), Teresa (Castelló de la Plana), Sargüillo (Osca), Borriana (Castelló), Villamediana de Iregua (Rioja), La Canyada (Alacant), Maó (Menorca), Almagro i Bolaños de Calatrava (Ciudad Real) que van acabar morint a l’Hospital quirúrgic del XXIIè Cos d’Exèrcit Republicà del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig i que reposen al seu cementiri.

L’estudi també ens ha permès entendre la barbàrie, la mort i la massacre derivades de la Guerra Civil des d’una clara perspectiva de gènere i ha posat de manifest com a la rereguarda les víctimes tenen rostre de dona i pel seu rol ancestral en les cures a nivell familiar, també tenen rostre d’infant i de persona gran.

L’erecció de dos memorials dedicats a les víctimes de la Guerra Civil, un a les víctimes originàries o veïnes de Bellpuig i un altre a la memòria del soldats de l’Hospital Republicà del Monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig que hi van morir i que foren enterrats al cementiri de Bellpuig.

L’aprovació de la moció per sol·licitar dues Stolpersteine per dos combatents republicans bellputxencs exiliats, capturats pels nazis i assassinats a Güsen al 1941 i 1942 que eren Pere Grañó Sala i Miquel Pont Llobera, que a més fou tinent de la Columna Francesc Macià i militant d’Esquerra Republicana.

La creació d’un itinerari d’espais de memòria que, a través de la investigació històrica i del relat oral de les darrers persones de Bellpuig que en foren testimonis directes, ens ha permès recuperar un total de 18 espais que en un futur proper s’articularan en un itinerari visitable que informarà d’aquelles accions i fets històrics; i permetran una aproximació al que va significar la Guerra Civil al nostre municipi.

Jordi Estiarte Berenguer

Alcalde de Bellpuig

Vocalia de Polítiques Municipals de la Sectorial de Memòria d’Esquerra Republicana

memoria@esquerra.cat