Plataforma per la Llengua va presentar el primer InformeCAT l’any 2012, amb l’objectiu d’aplegar dades rellevants sobre la llengua catalana —siguin positives, siguin negatives— per interpel·lar la consciència lingüística dels catalanoparlants, per alliberar-los del pes de la minorització i armar-los de dades objectives. Enguany, l’ONG del català ha publicat l’InformeCAT 2021, informe en el qual es continua defensant que el català és una llengua mitjana d’Europa —llengües entre 1M i 25M de parlants— i no pas una llengua minoritària, tal com ens volen fer creure aquells que ens volen vençuts.

Així doncs, des d’Esquerra Republicana hem de tenir molt en compte sempre aquests informes anuals per tres motius. D’una banda, perquè són documents rigororos i objectius —tota la informació és referenciada— i, de l’altra, perquè aquesta mena de publicacions serveixen per formar i informar la militància de l’actualitat de la nostra llengua. També cal considerar-los una eina útil per perfeccionar l’estratègia de defensa del català, perquè ens hem d’adaptar a una realitat immersa en el canvi constant.

D’entre les cinquanta dades que presenta l’InformeCAT 2021, n’hi ha tres que són ben remarcables. La primera dada és de les més impactants: «8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà, la majoria per respecte o per educació.» Aquesta dada mostra la flexibilitat dels catalanoparlants al canvi de llengua, un fet que condemna l’ús social del català i que fomenta la invisibilització de la llengua cap a nous parlants potencials del català. Si no ens adrecem arreu en català, quin sentit té reclamar més acció política per revifar l’ús social del català? Canviar de llengua és quelcom que hem d’evitar i, per tant, hem de fer valdre els nostres drets lingüístics vigents a l’Estatut i parlar-lo desacomplexadament. Tenim drets i els hem de defensar.

La segona dada remarcable es refereix al 36,1% d’ús social del català com a llengua habitual a Catalunya. És una dada preocupant i vinculada, sobretot, al canvi de llengua entre catalanoparlants, que fomenta un ús decreixent de la llengua. Tenint en compte això, l’InformeCAT 2021 presenta una dada més alarmant encara: un 32,4% d’ús habitual arreu del domini lingüístic. Si refem la rúbrica, però, i hi incloem els parlants bilingües que empren prioritàriament el català, la dada s’enfila al 42,6%; una dada que continua essent baixa, però que és deu punts més alta que la mitjana del 32,4%. Per aquest fet hem de tenir en compte que un dels nostres objectius de partit és que la llengua sigui un element cohesionador de la societat catalana que, en última instància, garanteixi l’ús social del català. Perquè parlar català és la clau per revifar la llengua.

La tercera i darrera dada està relacionada amb l’incompliment de la Llei del cinema de la Generalitat de Catalunya. La legislació catalana de cinema va ser torpedinada als tribunals des del primer moment. Això n'ha dificultat el desplegament reglamentari. Per això, el Departament de Cultura prioritza el català en l’àmbit del cinema i les sèries amb el foment del doblatge, que s’incrementarà. I, per aquest motiu, encara és més important que la Llei estatal de comunicació audiovisual aplicable a les plataformes incorpori quotes de català en el doblatge, la subtitulació i la producció.

Des de la Sectorial de Política Lingüística creiem que per potenciar el català hem de prioritzar la presència del català a l’educació, però també en l’entreteniment i lleure dels ciutadans. És coherent defensar una escola catalana i lliure i que quan els alumnes surten de l’escola no tinguin accés a un entreteniment plenament en català? Ara és l’hora d’aplicar legislació pròpia perquè és summament important que el cinema en català arribi a les plataformes digitals de distribució de continguts. Hi guanyarà la llengua i hi guanyarà el país.

Parlar sobre el català és una tasca ingent, que no s’acaba mai, una tasca que inclou molts temes que com a societat hem de debatre, posar en comú i fer avançar. Cal estar a l’aguait de l’actualitat qualitativa i quantitativa del català i fer l’ull viu al toc d’atenció que any rere any Plataforma per la Llengua difon arreu del domini lingüístic. Per això i perquè el moment és clau, us animem a participar de la sectorial de Política Lingüística, l’espai del partit que ha de vetllar perquè la militància faci bullir l’olla sobre tantes i tantes qüestions lligades a la llengua. Som els que hem defensat sempre el català i els que tenim projecte per seguir fent-ho incansablement. Ja ho deia Joan Fuster: «tota la política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres».

Joan Pons i Puig

Membre de Jovent Republicà i de la sectorial de Política lingüística

llengua@esquerra.cat