Una simple ullada a la història espanyola permet adonar-se que l’acceptació de la diversitat lingüística, cultural o religiosa continua sent l’assignatura pendent de l’Estat espanyol. Poden canviar els règims, però l’essència d’allò que ara se’n diu “espíritu constitucional”, continua “inasequible al desaliento.”

Malauradament, el compromís de l’Estat espanyol amb la promoció i la defensa de les llengües i cultures de matriu no castellana continua inèdit, perquè l’article 3.3 de la CE ha quedat com una simple concessió puntual i retòrica, buida de contingut. De fet, les coordenades ideològiques que emmarquen la política lingüística i cultural de l’Estat continuen sense anar més enllà de l’espai delimitat per l’Escorial, el Valle de los Caídos i, a tot estirar, Mingorrubio.

Un paisatge ideològic del qual es nodreixen també les sentències que evacuen periòdicament el TS o el TSJC i que tan contents fan a l’unionisme més repatani i tanta fatiga causa entre la comunitat educativa. Una mandra immensa per haver de perdre el temps intentant escapar d’una teranyina jurídica arbitrària que apuntala plantejaments pedagògics del tot anacrònics.

Ben al contrari, l’escola catalana actualitza i cerca els plantejaments pedagògics més adequats per donar resposta als reptes que com a societat tenim plantejats: formar ciutadans i ciutadanes lliures, amb una alta competència lingüística en tres o més llengües a partir de la qual construir uns projectes personals i professionals enriquidors, respectuosos amb la diversitat lingüística i la multiculturalitat. I fer-ho assumint una catalanitat desacomplexada, convertint el català en la llengua de trobada i de futur, una llengua a l’abast de tothom, inclusiva, que esdevingui també una eina de lluita contra qualsevol forma de segregació social o cultural.

Un compromís educatiu que demana una metodologia pedagògica innovadora, arrelada al territori i focalitzada en la personalització dels aprenentatges dels infants i dels joves. Una estratègia educativa per al segle XXI que, per descomptat, no pot tenir res a veure amb prejudicis o percentatges lingüístics que corresponen a un altre temps i a unes institucions que encara pensen i actuen en paper carbó.

Andreu Freixes

President de la sectorial d’Educació

educacio#esquerra.cat