Comunicació Audiovisual

El català al món audiovisual: 3 dades i 3 solucions

Oriol Jordan
Oriol Jordan

La negociació de la llei de l’audiovisual, tant a Catalunya com a l’estat, ha posat en evidència la situació de la nostra llengua en aquest àmbit de la cultura. Segons el darrer Estudi Òmnibus del Govern (2020), només un 10,5% d’enquestats van respondre haver vist en català la darrera pel·lícula al cinema (castellà 84,5%, altres llengües 16,1%).

Afegim ara a aquestes xifres les dades d’assistència a les sales de cinema en català corresponents als darrers deu anys. L’Estudi Òmnibus detecta més afluència en els anys en els quals hi ha més producció en català, com són el 2010 amb l’estrena de Pa Negre o el 2017 amb Estiu 1993.

Per acabar-ho de reblar, una tercera dada de la mateixa enquesta: una forquilla d’entre el 76% i el 82% de ciutadans prefereixen el català en el doblatge, els subtítols i la configuració de les plataformes. A més, un 52% dels espectadors afirmen haver vist pel·lícules i sèries en català durant aquest 2020 (92,9% en castellà, 30,5% en anglès, 6,3% en francès).

La conclusió és molt clara i es pot representar amb una fórmula: Bon producte + accessibilitat = èxit. Cal que potenciem la creació audiovisual en català, però sobretot que aquesta sigui de qualitat i que estigui fàcilment a l’abast. Quan això passa, la gent respon. Ho corrobora les dades d’un sector que està a l’alça, la música: el mateix 2020, un 40,9% de la població responia haver escoltat música en català el dia anterior. La llengua del darrer concert al qual s’havia assistit era el català en un 44,7% de les respostes, força a prop del 52% en castellà i el 44% de les altres llengües.

Per endreçar això, la consellera de Cultura Natàlia Garriga ha explicat fa pocs dies tres de les línies d’actuació que ja s’han encetat: el treball amb les plataformes per incorporar els prop de vint mil títols de pel·lícules i sèries doblades i/o subtitulades al català dels catàlegs de TV3 i la Secretaria de Política Lingüística; detectar i doblar amb temps les grans estrenes; i, finalment, que les plataformes de streaming entrin a la producció o coprodueixin produccions catalanes.

La situació del català és delicada, però l’hem de tractar des d’una mirada optimista, lluny d’alarmismes. Fem del català un cavall guanyador, perquè ningú no puja a un vaixell que ha de naufragar.

 

Oriol Jordan

Vocal de la sectorial de Comunicació Audiovisual

audiovisual@esquerra.cat