Aquest és el diagnòstic en 5 paraules que he sentit al secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Sense un estat propi i amb estats no propicis a la llengua catalana, la situació de minorització en què la volen i amb un procés encetat de “desoficialització” a la pràctica des d’instàncies judicials i ministerials de fa anys a l’Estat espanyol, només en revertirem la situació fent créixer el valor pràctic de la llengua perquè sigui normalment emprat en tots els àmbits; fent créixer el valor simbòlic perquè referents generacionals i sectorials l’emprin i incrementant-ne l’accessibilitat perquè arribi a tothom i tothom pugui conèixer-la. Desconstruint la situació de diglòssia tan interioritzada i de subordinació lingüística, reaprenent a evitar comportaments de canvi de llengua tan poc inclusius en nom de la “bona educació”.

Fent-ne un diagnòstic complet i compartir-lo sense estridències, però sense mitges veritats, i fixar plegats un model de destí (el plurilingüisme autocentrat) i un camí per arribar-hi, com tindrem l’oportunitat de fer tots els que vulguem participar en el procés engegat amb el Pacte per la Llengua.

Companys de diverses sectorials dependents de la Vicesecretaria general d’Acció Política han volgut participar en aquest butlletí monogràfic per reflexionar i fer propostes sobre l’ús del català en els seus àmbits. L’agraïment a tots per la feina i el temps, i per les accions coordinades per revertir la situació complexa i delicada de la llengua catalana, com l’aranès, a casa nostra.

Anna Simó

Secretaria nacional d’Educació, Cultura i Esports